Comença l´any Greco

Cinquanta campanes de 17 campanars de Toledo han repicat durant una hora en un concert que ha marcat l'inici als actes de commemoració dels 400 anys de la mort del Greco. Milers de persones, toledans i visitants no han volgut perdre's aquest concert que el president de la Fundació El Greco 2014, Gregorio Marañón, ha definit com a insòlit. El compositor de Grecos aire, el músic Llorenç Barber va estar acompanyat per centenars de persones que es van congregar enfront de la Catedral per seguir el seu inici. 

El concert es va completar amb un espectacle pirotècnic denominat Vulcà, que va estar seqüenciat des de tres punts de la ciutat com són l'Ajuntament, els Jardins del Trànsit i el Miradero. Els focs van formar també parteix de la partitura. Tot art converteixen aquest any a Toledo en la capital d'El Greco. Madrid i altres ciutats formaran part d'aquest exhaustiu recorregut pel grec que va néixer a Creta i va viure el seu millor moment creatiu a Espanya.

Exposició de Sebastiao Salgado

Les fotografies de ‘Gènesis’ aspiren a revelar el millor del seu reconegut autor, Sebastiâo Salgado, en l'exposició que mostra al Caixaforum Madrid-. Aquesta mostra presenta fotografies en blanc i negre de paisatges, animals i persones allunyades del món modern: regions remotes i en silenci, on la naturalesa segueix regnant, espais on podem nodrir-nos de l'esplendor de les regions polars, els boscos i sabanes tropicals, els deserts, les muntanyes dominades per glaceres i les illes solitàries. Un mosaic increïble en el qual la naturalesa s'expressa en totes la seva grandesa.

Èxit del Dimecres al cinema

La iniciativa del sector del cinema ha estat un èxit. El nombre d'espectadors es va duplicar i la recaptació en taquilla va ser d´un 65 % el primer "Dimecres al cinema". Les primeres dades facilitades diuen que el nombre d'espectadors va créixer un 136% respecte el dimecres anterior, després de la decisió de posar uns preus que van oscil·lar entre 3,90 als 5 euros, depenent de la decisió de cada empresa exhibidora. La iniciativa ha estat consensuada entre productors, exhibidors i distribuïdors arran de l'èxit de la Festa del Cinema, que durant tres dies d'octubre passat va portar a 1,5 milions de persones a les sales amb entrades a 2,90 euros.

D'aquesta manera, els 'Dimecres al Cinema' se celebraran cada dimecres fins al proper 15 abril. Aquestes dades s'han conegut el mateix dia que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha suggerit a la indústria del cinema que parlar "permanentment" de l'IVA cultural pot tenir l "efecte psicològic" que el potencial espectador pensi que el cinema és més car encara del que en realitat és. Jo vaig anar el dissabte passat a veure "El hobbit": l´entrada, 8,5 euros.

El director d´orquestra Ricardo Muti defensa la cultura

El director d'orquestra Riccardo Muti ha expressat la seva preocupació per les retallades que les arts estan patint a Europa i es va dirigir als governants per advertir que llevar la paraula a la cultura significa embrutir al poble. “Si tanquem als nostres fills la possibilitat d'apropar-se a la cultura, estem abocats a un futur de gent superficial i perillosa”, va dir Muti, en inaugurar la trentena edició del Festival de Música de Canàries al costat de la Simfònica de Chicago. Muti creu que els governants han d'entendre que “bastaria amb llevar una mica de diners de coses innecessàries per destinar-ho primer a l'educació, després a l'educació i després a l'educació".

The Grandmaster

El cineasta xinès Wong Kar Wai ha estat sis anys de preparació i tres de rodatge per filmar "The Grandmaster", una cinta que reflecteix la vida del llegendari mestre de kung-fu Ip Man. El mentor de Bruce Lee va ser per a l'artífex de "In the mood for love" i "2046" el desencadenant d'una pel·lícula que va necessitar nou anys en total i que està protagonitzada per Tony Leung, un dels seus actors habituals. "Mai vaig ser conscient que passés una dècada. El temps vola, i el viatge ha estat molt interessant", afirma el director, que va imposar un exigent entrenament físic perquè resultés creïble la interpretació d'aquesta disciplina.La càmera es recrea en l'espectacularitat dels moviments i en petits detalls estètics que fan recognoscible la petjada de Wai.

Exposició de Víctor Mira

Es compleixen 10 anys de la mort de Víctor Mira (Saragossa, 1949 - Munic, 2003). El Centre d'Art i Naturalesa (CDAN), a Osca i les galeries barcelonines Ignacio de Lassaletta, N2 Galeria i Galeria Eude, per una altra i de forma conjunta, organitzen exposicions repassant la trajectòria de l´artista aragonès. A Osca es pot veure fins demà, "L'art com a transgressió", amb una vintena d'obres pertanyents als fons de la col·lecció Beulas-Sarrate i al llegat Víctor Mira, Tres de les obres exposades són inèdites: Evame de de pas, Caperucita i Alè enamorat. Quan a les tres galeries barcelonines, s'han unit per organitzar tres exposicions en els seus respectius espais. La primera a inaugurar-se ha estat "Víctor Mira.1949-2003", que es pot veure de forma simultània a les galeries Ignacio de Lassaletta i N2, i més tard està prevista la inauguració de la mostra "Víctor Mira: Bachcantatas" a la Galeria Eude. Víctor Mira va ser un artista multidisciplinari que el seu projecte creador va ser reconegut a Alemanya, Suïssa o Amèrica. La seva trajectòria nacional i internacional es reflecteix en els diferents museus i col·leccions privades i estatals que posseeixen obra de l'artista, com eñ MoMA de Nova York o el Regna Sofia.

Els germans Coen: A propòsit de Llewyn Davis

El viatge d'Ulisses en L'Odissea sempre sembla un referent. L´última obra dels germans Coen mama de l'obra d'Homer, però passat per la trituradora de la seva creativitat, creant el seu món i la seva particular visió. L´heroi, Llewyn Davis, mai arribarà a la seva destinació, sinó que sembla condemnat a reviure la mateixa i terrorífica setmana una vegada i una altra. En aquest particular viatge s´obliden de la redempció i de finals romàntics. L'espectador acompanya al personatge d'Oscar Isaac sabent que, per molt antipàtic que sigui, s'assembla a tots nosaltres. I això dol. A ningú li agrada identificar-se amb algú que va cremant les poques oportunitats que li queden per ser feliç i a tots els que li ofereixen una mà per salvar-se. Aquest to malenconiós els Coen ho aconsegueixen gràcies a la magnífica fotografia de Bruno Delbonnel i a l´ús de la música folk. Perquè per molt que diuen que aquesta pel·lícula tracta del Greenwich Village en els 60 el film va molt més allà. Els Coen han aconseguit que la seva pel·lícula, en aparença, més senzilla sigui també una de les més completes. El record de les seves imatges segueix aquí dies després preguntant-nos, com aquest missatge en el bany que llegeix Llewyn: Què estàs fent?.