Cultura a Barcelona

Des d´avui mateix, es duu a terme els dimarts, dijous i dissabtes a la tarda,una ruta pel Barri Gòtic de Barcelona, anomenada Secrets del Gòtic. Aquesta iniciatiiva pretén donar a conèixer els racons més suggeridors de la zona medieval de la ciutat, on fa uns segles romans, cavallers, alquimistes o jueus eren barcelonins de pro. Un temps que va forjar la història de la nostra ciutat i on es pot retrobar les petjades del seu esplendor, els seus temps de crisi, temps de cultura, de saviesa o violència. Les pedres del barri que va veure néixer la ciutat dels 7 turons, per on diverses cultures van deixar la seva petjada, encara parlen avui. L'itinerari, comença a la plaça Nova i té una durada de dues hores, contempla des de qüestions religioses i espirituals, (els judicis de Déu i els inquisidors que perseguien als heretges), fins aspectes més quotidians (la vida dels menestrals o com administraven els seus dominis els comtes i els reis). Secrets del Gòtic http://www.viabarcelona.net/es/ruta/8/8/secrets_del_gotic  forma part de les propostes de VIA Barcelona, en el qual una sèrie de rutes repassen aspectes històrics i socials de la ciutat des de diversos punts de vista. 

Cicle de conferències a la Fundació March

A la Fundcació Juan March de Madrid s´enceta un cicle de conferències coordinat per Enrique Barquedano. El motiu serà fer un recorregut per la historiografia i l´arqueologia d´algunes de les ciutats més importants de l´antiguetat al Mediterrani, ciutats plenes de cultura i art i analitzaran la seva existència. Per Barquedano, la producció d´aliments a partir del neolític, va possibilitar el sedentarisme i les primeres poblacions fins arribar a la creació de la ciutat, que sorgeixen a l´Orient Mitjà i que s´estén per tot el Mare Nostrum. Aquestes ciutats es convertiran en sers amb vida pròpia que arriba a nosaltres com llocs històrics i mitjançant l´arqueologia, visitar i conèixer els iaciments i reconstruir la vida quotidina dels seus habitants.  

El cicle de conferències serà:
- 22 de gener. Miquel Molist: De Jericó a Babilònia, 

- 24 de gener. Carolina A. Aznar: La Jerusalem terrestre
- 29 de gener. José Ramón Pérez-Accino: Alejandria. La porta del món
- 31 de gener. Antonio Alvar Ezquerra: Troia, entre realitat i poesia
- 5 de febrer. Miguel Ángel Elvira Barba: Delfos, la morada d´Apolo
- 7 de febrer. Enrique Baquedano: Nvmantia o la rondalla de David contra Goliat
- 12 de febrer. Manuel Bendala: Cartago: la gran metròpoli oblidada
- 14 de febrer. Albert Ribera: Pompeiaa, pasat i present. La investigació i els problemes de supervivència d´un iaciment.

Mor l´historiador Josep Maria Ainaud

L´historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte ha mort recentment a Barcelona ala 87 anys, després d´una malaltia i pèrdua de visió. El passat 6 de març va rebre la Medalla d´or de la Generalitat, per la seva llarga trajectòria com a historiador i la seva contribució contínua al país i a l´estudi de la història i cultura catalanes i ser un referent d´afirmació de la cultura. fins i tot al llarg de la dictadura franquista. Va néixer a Barcelona el 1925 i va militar a moviments de resistència antifranquista. Al 1948 va participar a la fundació de la Societat Catalana d´Estudis Jurídics, Econòmics i socials, filial de l´Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va ser col.laborador durant més de 30 anys a la revista Historia y Vida, a la Gran Enciclopèdia Catalana, així com en diaris, ràdios i televisió. Membre de nombroses entitats culturals i socials com Òmnium cultural o l´Ateneu Barcelonès.

Restes de necròpolis romana a les Drassanes

Les restes arquitectòniques d´una necròpolis romana han sortit a la llum a les Drassanes de Barcelona i han permès conéixer que l´edifici actual es va construir a finals del segle XVI, a sobre de les antigues drassanes del segle XIII. Al llarg de la construcció al segle XVI, la remodelació va ser profunda i una gran part de la vella edificació va ser tirada a terra, fet que s´ha sabut en descobrir que les estructures medievals no coincidian amb els pilars actuals.

Art d´orient

Una troballa inèdita s´ha produït a l´orient mitjà en trobar una inscripció creuada en llatí i llengua àrab, trobada en un domicili privat de Tel Aviv i que ara ha estat desxifrada segons l´autoritat d´antiguetats d´Israel. La placa, de marbre gris, és del segle XIII i porta el nom de l´emperador Frederic II, líder de la Sisena Creuada (1228-1229) i es va autocoronar rei de Jerusalem al Sant Sepulcre. Els reis que van portar a terme els esforços de conquerir Terra Santa, feien servir en general el francès com a llengua de comunicació i el llatí com a registre de culte i per a les inscripcions. El llatí era doncs la llengua pels temples i edificacions fins el final de les seves aventures cap al 1271. La inscripció, datada textualment al "1229 des de l´encarnació de nostre senyor Jesús el Mesías", enumera els títols de l´emperador, excomunicat pel papa Gregorio IX.