Emociona el film Silvered Water Syria Self Portrait.

Al film Silvered Water Syria Self Portrait, el director sirià Ossama Mohammed ha fet un documental tan incòmode com a commovedor. És una pel·lícula que comparteixen el cineasta exiliat que recopila, munta i ordena cronològicament les imatges que els seus compatriotes han registrat amb petites càmeres i telèfons mòbils i han pujat a YouTube, i la de la jove professora de primària i documentalista Wiam Simav Berdixan, que registra sobre el terreny d´Homs la barbàrie de la guerra i les afirmacions dels seus petits alumnes. Mohammed i la seva interlocutora es van conèixer per Internet, van treballar en la distància i no es van conèixer en persona fins a la première parisenca del film, amb la pel·lícula ja acabada. Com algun crític ja ha manifestat estem davant alguna cosa que és molt més que una pel·lícula. Aquesta està elaborada amb les 1.001 imatges de d'altres ciutadans sirians anònims. No és fàcil de veure Silvered Water Syria Self Portrait i la seva desfilada d'imatges brutals, en les quals s'acumulen cadàvers de nens, brutals tortures i cossos destrossats.

Ahir va celebrar-se la gala dels Goya 2015, la festa del cinema espanyol. Com a les últimes ocasions, la crítica a la política actual en relació a la cultura i al cinema, amb l´IVA com a punt important, va ser el leimotiv fonamental de les comunicacions rebudes pel ministre de cultura Wert, present a la cerimònia. Aquesta va ser molt ben conduïda per en Dani Rovira, humnorista i monologuista malagueny, que va comandar la gala molt bé, amb els seus esquetjs, acudits i ironies. Malgrat tot la gala requereix alguna altra forma de ser, ja que es constata llarga i amb una repetició permanent en els discursos que la fa un tant tediosa. Només els elements curiosos típics del ser humà (veure els vestits de llarg, el món rosa, els tratjes dels nois, les mirades dels protagonistes i saber qui es porta els premis) mantenen una gala que demana renovació. Va triomfar "La isla mínima" amb una bona quantitat de premis, però les altres pel,lícules han portat molta qualitat al resum final de l´any del cinema 2014. Va ser premiat amb un Goya honorífic Antonio Banderas per la seva carrera.

Juan Diego Botto triomfa als Premis Max

Juan Diego Botto va triomfar a la XVII edició dels Premis Max de les arts escèniques. L'actor es va fer amb 4 dels 6 premis als quals estava nominat (millor espectacle, millor actor, millor autoria revelació i millor disseny d'il·luminació). Un tros invisible d'aquest món va captivar al jurat amb una història de solitud, escrita i interpretada pel propi Juan Diego Botto i dirigida per Sergio Peris-Mencheta. Juan Diego Botto va reivindicar que tots mereixen "el pa, el salari, un sostre del que no li desnonin”, així com va tenir un record per als actors en atur.

Cinema: La plaga, de Neus Ballús

Molt interessant els comentaris de la directora de cinema Neus Ballús. Neus acaba de presentar la seva òpera prima "La plaga", i ha estat una de les cinc pel·lícules candidates al premi Descobriment Europeu amb el qual l'Acadèmia de Cinema Europeu distingeix cada any a la millor òpera primera. Al guardó, que es lliurarà el proper 7 de desembre a Berlín, opten també la sueca Äta sova dö', l'alemanya Oh boy, la coproducció ítalo-francesa Miele, i la pel·lícula Call girl', una coproducció sueca, noruega, irlandesa i finlandesa. La Plaga és una trama d'històries creuades que transcorre en la perifèria de Barcelona. El passat mes de febrer va obrir la participació d'Espanya en la 63ª edició de la *Berlinale, on també va optar al premi a la millor òpera prima. Sembla una gran història, plena de persones, de vida i d´existències que tenen molt a ensenyar-nos de la vida.

Premis Goya o la festa del cinema 2014

El cinema celebra avui la seva festa amb l´entrega dels premis Goya. La gala ve com les dels últims anys, precedida de polèmica per la situació del cinema, la situació de la seva indústria i de viabilitat de les pròpies sales de cinema, l´enfrontament amb la política cultural del ministre wert i la seva absència en aquesta gala que ha estat motiu de discussió en els dies previs. La gala serà presentada per Manel Fuentes que ha garantit música, el glamur i l'humor, a través de monòlegs i els clàssics vídeos dels nominats. Avui diumenge a partir de les 22 hores. Els nominats són de pes: Carlos Bardem, Mariano Barroso, Juan Diego Botto, Javier Càmera, Inma Cuesta, Antonio de la Torre, Terele Pávez, Gracia Querejeta o Tito Valverde entre d´altres. 

La gran família espanyola de Daniel Sánchez Arévalo, és la gran favorita, amb 11 candidatures. Però lluitarà amb Las brujas de Zugarramurdi, d'Álex de l'Església, Caníbal, de Manuel Martín Conca, 15 anys i un dia de Gracia Querejeta, i Vivir es fácil con los ojos cerrados de David Trueba. La pujada de l´IVA al 21 % i un nou model de finançament són els grans mals de cap actuals del sector.

Jaime de Armiñan, Goya d´Honor del cinema espanyol

Jaime de Armiñan ha rebut el Goya d'Honor per tota la seva carrera. Nascut a Madrid el 1927, va també obtenir un sentit aplaudiment de tota la representació del cinema espanyol, Aquest escriptor, novel.lista, autor de teatre, director, i guionista va dedicar el reconeixement a tots i els va desitjar èxit a la vida. "Les meves sensacions amb el cinema, amb altres arts, amb el circ...vaig aprendre molt de les sabatines del circ: on comença el cinema i el teatre", ha rememorat el cineasta. Entre els seus records, Aurora Baptista vestida de malles, pujada a un trapezi, o Carmen Sevilla vestida de flamenca, tota de blanc, que es va ficar en la gàbia dels lleons i va ballar unes sevillanes. González Mascle ha destacat que, del seu cinema, "la qual cosa més s'aprecia -ha dit- és el seu sentit de l'humor, amable" i li ha valorat com a "analista de relacions personals" i per "la fluïdesa dels diàlegs" de les seves pel·lícules. Films que han marcat una època, com Mi querida señorita, Stico, o la sèrie de televisió, Juncal. 

Èxit del Dimecres al cinema

La iniciativa del sector del cinema ha estat un èxit. El nombre d'espectadors es va duplicar i la recaptació en taquilla va ser d´un 65 % el primer "Dimecres al cinema". Les primeres dades facilitades diuen que el nombre d'espectadors va créixer un 136% respecte el dimecres anterior, després de la decisió de posar uns preus que van oscil·lar entre 3,90 als 5 euros, depenent de la decisió de cada empresa exhibidora. La iniciativa ha estat consensuada entre productors, exhibidors i distribuïdors arran de l'èxit de la Festa del Cinema, que durant tres dies d'octubre passat va portar a 1,5 milions de persones a les sales amb entrades a 2,90 euros.

D'aquesta manera, els 'Dimecres al Cinema' se celebraran cada dimecres fins al proper 15 abril. Aquestes dades s'han conegut el mateix dia que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha suggerit a la indústria del cinema que parlar "permanentment" de l'IVA cultural pot tenir l "efecte psicològic" que el potencial espectador pensi que el cinema és més car encara del que en realitat és. Jo vaig anar el dissabte passat a veure "El hobbit": l´entrada, 8,5 euros.

The Grandmaster

El cineasta xinès Wong Kar Wai ha estat sis anys de preparació i tres de rodatge per filmar "The Grandmaster", una cinta que reflecteix la vida del llegendari mestre de kung-fu Ip Man. El mentor de Bruce Lee va ser per a l'artífex de "In the mood for love" i "2046" el desencadenant d'una pel·lícula que va necessitar nou anys en total i que està protagonitzada per Tony Leung, un dels seus actors habituals. "Mai vaig ser conscient que passés una dècada. El temps vola, i el viatge ha estat molt interessant", afirma el director, que va imposar un exigent entrenament físic perquè resultés creïble la interpretació d'aquesta disciplina.La càmera es recrea en l'espectacularitat dels moviments i en petits detalls estètics que fan recognoscible la petjada de Wai.

Els germans Coen: A propòsit de Llewyn Davis

El viatge d'Ulisses en L'Odissea sempre sembla un referent. L´última obra dels germans Coen mama de l'obra d'Homer, però passat per la trituradora de la seva creativitat, creant el seu món i la seva particular visió. L´heroi, Llewyn Davis, mai arribarà a la seva destinació, sinó que sembla condemnat a reviure la mateixa i terrorífica setmana una vegada i una altra. En aquest particular viatge s´obliden de la redempció i de finals romàntics. L'espectador acompanya al personatge d'Oscar Isaac sabent que, per molt antipàtic que sigui, s'assembla a tots nosaltres. I això dol. A ningú li agrada identificar-se amb algú que va cremant les poques oportunitats que li queden per ser feliç i a tots els que li ofereixen una mà per salvar-se. Aquest to malenconiós els Coen ho aconsegueixen gràcies a la magnífica fotografia de Bruno Delbonnel i a l´ús de la música folk. Perquè per molt que diuen que aquesta pel·lícula tracta del Greenwich Village en els 60 el film va molt més allà. Els Coen han aconseguit que la seva pel·lícula, en aparença, més senzilla sigui també una de les més completes. El record de les seves imatges segueix aquí dies després preguntant-nos, com aquest missatge en el bany que llegeix Llewyn: Què estàs fent?.

Festa del Cinema

Aquesta setmana passada, ha estat notícia comentada a tots els mitjans, el resultat de la cinquena edició de la Festa del Cinema, el dilluns, dimarts i dimecres passats. L´èxit ha estat aclaparador i ha tornat a posar a sobre de la taula els efectes del 21% de l´IVA i el suport ala indústria del cinema espanyol. Els dies han transcorregut amb llargues cues a les portes de les sales i ha acabat amb 1.513.958 espectadors, omplint els cinemes adherits a la promoció, un 98% més que l'edició passada, i un 663% més que en els tres primers dies de la setmana anterior, segons les dades provisionals de Rentrak Spain. El gran èxit d'aquesta edició s'ha materialitzat en un 550% més d'espectadors respecte al dilluns de la setmana anterior, un 900% més d'espectadors que el dimarts anterior i més de 644.000 entadas venudes el dimecres 23 d'octubre. L'acreditació permetia veure totes les pel·lícules de la cartellera als cinemes adherits per 2,90 euros durant aquests tres dies. Les 10 pel.lícules més vistes han estat, 'Capità Phillips', 'Gravity', 'Turbo', 'El Majordom', 'Una Qüestió de temps', 'Les Bruixes de Zugarramurdi', 'Presoners', 'Zipi i Zape i el club de la bala', 'Runner Runner' i 'El Cinquè Poder'. La Festa del Cinema va ser creada pels agents de la indústria del cinema, productors, distribuïdors, exhibidors i ICAA.

Festival de Cinema de Sitges

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, es celebra de l´11 al 20 d´octubre i passa per ser el millor del món en el seu gènere. La crisi es nota en la seva programació que  ha passat de 150 pel·lícules enfront de les 187 de l'any anterior. El director del festival Ángel Sala manifesta però que el cinema fantàstic té salut de ferro, com ho demostra que els majors èxits cinematogràfics es puguin classificar en aquest gènere. En el festival de Sitges no faltaran vampirs, zombies, i la ciència ficció més introspectiva i allunyada de les grans produccions alguna comèdia fantàstica i el cinema d'animació, sobretot japonès. El  centre d'aquest any és “el mal que pot residir en el veí de costat o en la teva parella. El festival s'inaugurarà amb l'estrena de la catalana Gran Piano, d'Eugenio Mira, protagonitzades per Elijah Wood i John Cusack. També podran veure's Mindscape, de Jorge Daurat, Hocked Up, de Pablo Larcuen, The returned, de Pablo Carballo o Els innocents, de 12 directors.

Mor Patrice Chéreau

El director de teatre i cineasta Patrice Chéreau va morir a París als 68 anys. Chéreau era una de les més grans figures de l'escena francesa, i un reconegut director de cinema i director d'escena d'òpera. Cèlebre des de finals de la dècada dels 60 amb els seus primers èxits teatrals, el director i actor va conquerir el món de l'òpera, al costat de Pierre Boulez, dirigint de 1976 a 1980 La Tetralogía de Wagner, al Festival alemany de Bayreuth. Mític director del Teatre donis Amandiers de Nanterre, als afores de París, entre 1982 i 1990, va donar al teatre clàssic una empremta contemporània. Va impulsar el teatre més actual i la seva trobada amb el dramaturg Bernard-Marie Koltès va marcar la seva creació.

Álex de la Iglesia presenta nou film

Álex de l'Església torna als nostres cinemes amb un nou treball, Las Brujas de Zugarramurdi. Amb el seu tó i humor negre i blanc, ha fet un bon treball que està agafant volada i ressó. El que abans es veia com treballas esborrajats ara comencen a ser obres on cada vegada s´interpreta més la feina i humor del director. Les seves ganes d´ensenyar-nos més la part més grollera i mediocre del ser humà, el porta a crear personatges amb una mancança gran d´afecte i valors, i on l´amor es veu com un objectiu difícil d´aconseguir. Les Bruixes de Zugarramurdi és la història d´un grup d'atracadors disfressats de manyagues. Donen un cop en un comerç de “Compro Or” a Madrid, del què només escapen dos atracadors. Després d'un tiroteig i persecució, fugen al costat d'un taxista i el seu passatger a França, un trajecte en el qual s'interposa una localitat, Zugarramurdi, famosa pel seu passat com a punt de la bruixeria i on una sèrie de personatges ens endinsaran dins el món basc, matriarcal, i també les referències al passat.

Sacro Gra, guanya el Festival de Cinema de Venècia

El 70 Festival de Cinema de Venècia ha tancat amb certa polèmica després del lliurament del Lleó d'Or a la Millor Pel·lícula al documental italià Sacro Gra, de Gianfranco Rosi. El documental narra les diverses històries que envolten la perifèria de Roma. El film de Rosi és un treball interessant amb un gran treball a la càmera, que s´atura en els habitants de la perifèria de la capital italiana per retratar amb detall les seves emocions i ànims: la vida de dues prostitutes, un comte estrany, un pare i una filla o un infermer, serveixen de fil narratiu de les seves vides i de la realitat de la ciutat. Malgrat el treball presentat molts entesos han entés exagerada l´elecció del documental per rebre el màxim guardó.

Presentat el film de Terry Gilliam, The Zero Theorem

Terry Gilliam ha presentat a la Mostra de Venècia The Zero Theorem, un film amb el qual torna a un futur terrible per explicar una història d'aïllament i incomunicació. És una reflexió sobre qui som i cap a on anem, El protagonista de la cinta és Christoph Waltz, distant i en què el director intenta fer-se preguntes i obtenir respostes. The Zero Theorem té relació amb el seu treball més famòs, Brazil. Per Gilliam és una història de com el futur arriba més ràpidament del que esperem i de com cada vegada estem més relacionats a través de connexions virtuals. El protagonista, un treballador d'un món que funciona per regles desconegudes espera una trucada de telèfon mentre intenta resoldre un complex problema matemàtic que li ha de permetre arribar al teorema zero, pressionat per un líder del que poc se sap. Personatges estranys es creuen en el camí, i en realitat la seva vida és solitària i amb una absència total de relació amb la resta, una història que recorda molt el Gran germà". S´aïlla del món, compleix amb el seu treball com a molta gent sense fer-se preguntes sobre el que fa. "La vida es va consumint mentre romanem asseguts davant l'ordinador i com més connectats estem a aquest món més ho entenem", va ressaltar Gilliam, què va destacar que a través de les xarxes socials hi ha un major accés a la informació però al mateix temps fomenta l'aïllament.

Kanimambo

Kanimambo és el títol d´una pel,lícula que arriba als nostres cinemes després d´haver passat pel Festival de Cinema de Màlaga, festival important, on va obtenir premi especial pel jurat. En la llengua shangani, "kanimambo" vol dir "mercès". És aquest el títol escollit per a la pel·lícula que han dirigit Abdelatif Hwidar, Carla Subirana i Adán Aliaga i que s'estrena ara al cinema. Els tres directors s'endinsen a Moçambic cercant personatges que els permetin crear històries. Tres directors, tres viatges i tres mirades sobre un país tan desconegut com a fascinant.Els personatges es converteixen en herois quotidians, marcats per la guerra civil, la independència, la pobresa i la malaltia, el seu únic objectiu és lluitar per aconseguir una vida millor. La pel·lícula és una reflexió sobre la diferent percepció de la vida a Àfrica i al nostre sistema desenvolupat.

Mor Elías Querejeta

Elías Querejeta ha mort aquest diumenge als 78 anys. Tot el món del cinema i de la cultura plora la desaparició d´aquest home que va ser un referent cultural del país. La seva mort ha estat un plor permanent del què s'han fet ressò les xarxes socials. Ha estat recordat com un dels grans productors del cinema espanyol. Nascut a Hernani, Querejeta era també director, guionista i documentalista, va crear en 1963 la seva pròpia productora, amb la qual va llançar més de cinquanta pel·lícules. Bona part d'elles van contribuir a la renovació dels temes i les formes del cinema espanyol del final del franquisme i la transició i que van des del primer documental el 1960 fins el seu últim film per la tv el 2012, La conspiració. Films com Peppermint Frappé, Ana y los lobos, El espíritu de la colmena, Cría cuervos, Deprisa deprisa, El Sur, etc., formen part del substrat cultural del país.

Gràcies Elías.

Mort al cinema

La crisi ja llarga que arrossega el món de les sales dels cinemes, s´ha cobrat una peça de les bones: dies enrera s´ha produït el tancament del cinema Urgell. Una sala emblemàtica que anava a fer el proper setembre 50 anys. Amb un aforament de 1832 localitats, era la sala més gran de la ciutat de Barcelona. Els factors que ho provoquen són els ja coneguts: descens del consum, canvi de tendències, pujada de l´IVA...Jo crec que també té molt a veure altres factors com el poc suport dels poders públics, el poc cap i interès de les associacions de districte i de barri que no vigilen pels equipaments dels ciutadans, i la manca absoluta de idees de molts gestors dels sector on prima com en d´altres la rendabilitat per sobre de la cultura. Jo aquí vaig veure la meva primera pel.lícula en gran pantalla, Tiburón. Descansi en pau. 

Passolini a Barcelona

La Filmoteca de Catalunya oferirà del 16 de maig al 31 de juliol una retrospectiva de l'obra

filmada per Pier Paolo Pasolini, cicle que coincideix amb l'exposició La Roma de Pasolini al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La sessió inaugural tindrà lloc el 16 de maig amb la projecció de Va salar o els 120 dies de Sodoma (1975), film amb el qual el cineasta va tancar la seva trajectòria com a cineasta. Es tracta d'una còpia íntegra i restaurada cedida per la Cineteca Nazionale italiana. La retrospectiva inclou Accattone (1961).

Mor Ray Harryhausen, geni dels efectes especials

Dia de dol al setè art amb la mort de Ray Harryhausen, un dels més grans i reconeguts professionals dels efectes visuals. Ray Harryhausen va descobrir el cinema i aficionat als films de ciència ficció com El món perdut o King Kong, es va posar a fer models d´animació per filmar-los amb una càmera Kodak. En 1940 va realitzar els seus primers models per a les produccions animades amb la sèrie dels Puppetoons. Després de la guerra va realitzar les seves primeres obres independents, els Contes de la Mamà Oca (1946), i va iniciar la seva col·laboració professional amb Willis O'Brien en llargmetratges, amb El gran goril·la. Després d'altres col·laboracions, Harryhausen va emprendre la seva carrera amb El monstre de temps remots, amb la tècnica d'animació de models que patentaria com Dynamation i encentaria les obres mestres Simbad i la princesa, Els viatges de Gulliver (1960), L'illa misteriosa (1961) i Jàson i els argonautas (1963).