Dies enrere ha mort Leopoldo María Panero a Las Palmas de Gran Canària. Ha estat un "enfant terrible" de la literatura espanyola, qüestionada la seva ment i el seu seny. En parlen que el recorden a bars descalç, insultant als cambrers, buscant baralla. No parlava amb ningú. Hi haurà qui ho vegi a la Barcelona de finals dels 60, obsessionat amb el personatge de JM Barrie, Peter Pan, i amb Ana María Moix, en un amor impossible . Altres el recorden al film de 'El desencantament', de Jaime Chávarri.
Estudiant de filosofia, home vital i escriptor de poemes, tenia prou antecedents familiars per tenir gens difícils d´acomodar a aquesta vida. No tenia ningú al seu costat deia un editor. Soledat i poesia semblen anar de la mà. Feia més de 10 anys que va decidir estar en un psiquiàtric a Las Palmas. Potser descansi o potser no qui va escriure coses tan impressionants com aquesta: "Vivo dentro de la fantasía paranoica del fin del mundo y no solo no quiero salir de ella sino que pretendo que los demás entren en ella. Todas mis palabras son la misma que se inclina hacia muchos lados, la palabra FIN, la palabra que es el silencio, dicha de muchos modos”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario