Exposició de fotografia al Reina Sofia

Fa un temps, el Reina Sofia va dedicar una exposició al tema del Moviment de la Fotografia Obrera entre 1926 i 1939. Ara i com a continuació d´aquella exposició, el museu obre demà "Encara no. Sobre la reinvenció del documental i la crítica de la modernitat", una nova exposició sobre els debats que, entre 1970 i 1980, van tenir al gènere del documental com a crítica de l'art modern i institucions. Amb més de 800 peces entre fotografies, revistes i pel·lícules, l'espectador es troba amb una nova versió de la història dels moviments socials i revolucionaris comptada.
Jorge Ribalta, Barcelona, 1963, fotògraf i historiador de la Fotografia i comissari de l'exposició, explica que la història que aquí s'explica és la dels perdedors a través de la fotografia, que ha estat la criada respecte a altres formes d'expressió: "Aquí vam mostrar l'evolució de l'imaginari de la classe treballadora i s'expliquen les lluites socials que sempre s'han narrat de manera incompleta". João Fernandes, sotsdirector del Reina Sofia afegeix que la fotografia, és un vincle crític amb una realitat que solament hem pogut contemplar sota el prisma del neoliberalisme. La mostra té com a punt de partida el descobriment de l´experiència de la fotografia obrera de les dècades dels 20 i dels 30 en el context social posterior al maig del 68.

Exposició dels vikings al Museu Britànic

Una nau de guerra víking de 37 metres d'eslora està al Museu Britànic com a vestigi d'una època. Què vénen els víkings!” és el títol de l'exposició, encara que solament juga amb l'estereotip d'uns guerrers lliurats a la guerra, a les conquestes i al saqueig. La mostra proposa un viatge a una societat rica en expressions culturals, influïda pel contacte amb els diversos territoris, i exploradora de vastes xarxes comercials. L'exposició del Museu Britànic, doncs, va molt més allà de la imatge d'una casta de bàrbars.

Víkings: art i llegenda és el títol oficial. L'apogeu d'aquella era, entre finals del segle VIII i principis del XI, està protagonitzat per guerrers i comerciants dels productes del seu botí, que inclou a esclaus. Un poble tan violent com a productor d'exquisides peces artístiques i capaç d'una actitud cap al paper de la dona més oberta que en altres societats de l'Europa. El vaixell és el gran símbol, una imatge que apareix de forma recurrent al llarg del període víking i que expressa el caràcter marítim dels ancestres del que avui coneixem com Dinamarca, Noruega i Suècia. L'extraordinària expansió cap a quatre continents es va sustentar en les seves grans habilitats en la construcció naval, a forjar embarcacions com la Roskilde 6, que deu el seu nom al fiord danès on va ser trobada en 1997 i que ara llueix com a estel de la mostra.

Surrealisme a la Fundació Juan March

S'ha celebrat a la Fundació Juan March de Madrid, la presentació de l'exposició "Surrealistes abans del surrealisme", amb l'assistència de Javier Gomá, director de la Fundació Jan March, Manuel Fontán del Jonc, director d'exposicions, i Yasmin Doosry. Amb una selecció de prop de 300 obres entre dibuixos, estampes, fotografies, llibres i revistes, que abasta des de l'Edat mitjana tardà fins al propi surrealisme del segle XX.

Organitzada en col·laboració amb el Germanisches Nationalmuseum de Núremberg, l'exposició presenta obres de Martin Schongauer, Alberto Dürer, Erhard Schön, Matthias Zündt, Wenzel Jamnitzer, Jaques Callot, Giovanni Battista Piranesi, Francisco de Goya, Max Klinger, Paul Klee, Hannah Höch, Pablo Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, André Masson, entre d´altres. Aquesta mostra, que presenta una visió retroactiva del surrealisme, sembla tenir una línia amb l´exposició que amb el títol de Fantastic Art, Donada, Surrealism", Alfred H. Barr, va organitzar fa 75 anys a Nova York, en la qual es confrontaven per vegada primera obres de surrealistes, Dadá i conreadors del gènere fantàstic amb obres de Bosch, Arcimboldo, Battista Piranesi, Goya, i altres artistes, amb el propòsit de dotar d'uns antecedents al surrealisme. A la Fundació Juan March del 4 d´octubre al 12 de gener del 2014.

Exposició de Hilma af Klint

El Museu Picasso Màlaga descobrirà l'obra de Hilma af Klint (1862-1944), artista sueca que és considerada la pionera de l'art abstracte. Avançada al seu temps, va crear una enigmàtica obra que encara avui impressiona per les formes i un ric simbolisme. És la major exposició dedicada a aquesta artista fins al moment. Després de passar per museus com el Moderna Museet d'Estocolm i el Hamburger Bahnhof de Berlín, arribarà a l´octubre al Museu Picasso Màlaga per presentar al nostre país l'obra d'aquesta artista insòlita, a través de més de 200 obres. Hilma af Klint atrapa pel cromatisme de la seva obra, l'equilibri en les seves composicions i pel format monumental de moltes pintures. A través d'una abstracció, el seu treball es compromet amb representar la connexió entre l'espiritual i el material, la llum i la foscor, el femení i el masculí. Per a això, Hilma af Klint utilitza un delicat simbolisme ple de referències i significats que busquen guiar a l'espectador cap a una sort de revelació.

Exposició d´Ai Weimei

La primera exposició a l´estat espanyol de l´artista xinès Ai Weiwei, activista i lluitador per les llibertats que es troba ara matix en arrest domiciliari al seu país es mostra a la Cartuja de Sevilla http://pctcartuja.es/Default.aspx . La mostra és una aventura per la seva obsessió entre la veritat i la falsedat. El títol de la mostra és Resistència i tradició i està formada per unes 15 obres que en general són instal.lacions realitzades en peces de ceràmica. Weiwei té un posicionament polític clar i una tendència a mirar la tradició cultural xinesa, denunciant la realitat del país amb la seva obra. Fins el 30 de junt al Centre Andalús d´Art Contemporani de la Cartuja.

Van Dyck al Museo del Prado

El Museo del Prado, coincidint amb el seu 193º anniversari, ha inaugurat fa uns dies una magnífica exposició del pintor Anton Van Dyck. Aquest pintor va ser reconegut per la qualitat de les seves obres i un talent molt precoç que el va portar a fer més de 200 quadres en menys de 2o anys. La mostra està realitzada amb unes 52 pintures i uns 40 dibuixos i està centrada exclusivament en la seva etapa de joventut, bàsicament des del 1613 al 1621. Conté obres com el seu Autorretrat, El Prendimiento, San Jerónimo en el desierto o La coronación de espinas. Pot veure´s fins al 3 de març del 2013 i amb obres mestres del pintor, ja que el Prado és un dels museus que té més pintures de l´autor, a banda dels préstecs fets per altres col.leccions i museus del món.

El Paral.lel en estat pur

Els mitjans s´han fet ressó d´una exposició que sens dubte no podem deixar de veure tots aquells que estimem la ciutat de Barcelona o bé aquells que volen recordar imatges de començament de 1900 i dels anys 20: "El Paral.lel 1894-1939. Barcelona i l´espectacle de la modernitat". Els comissaris i responsables de la mostra, Xavier Albertí i Eduard Molner, han fet una gran feina per recopilar imatges i documents de l´època. Per fer-nos una idea del que significa aquest carrer en els anys 20, una dada: més del 70 % de la superfície l´ocupaven sales d´espectacles. La repassada ens porta des del típic teatre, la fira, el cinematògraf, la pantomima o el vodevil i el gènere de varietats. Llocs emblemàtics com el Circ Espanyol Modelo o el Circ Olympia, aquest amb 6.000 localitats. Noms il.lustres com La Fornarina o Raquel Meller. Imprescindible. Al CCCB, http://www.cccb.org/es/exposicio-el_parallel_1894_1939 , fins el 24 de febrer del 2013. podrem entendre com sorgeix aquesta nova zona d´espectacles a Barcelona i tot el que allà va succeïr al llarg de més de 40 anys, amb una oferta cultural i social impressionant, de gran ressó nacional i internacional i de gran singularitat, fruït d´unes circumstàncies històriques que va transformar la ciutat.

Retrospectiva de Dalí al Pompidou

El Centre Pompidou de París ha encetat una gran retrospectiva  en què exhibeix més de dues-centes obres de Salvador Dalí. La mostra, del 21 de novembre fins el 25 de març del 2013, ofereix dibuixos, pintures, escultures i videos. La benvinguda ja és una declaració d´intencions d´allò que es trobarà el visitant: una estructura en forma d´ou en què es projecta un Dalí en posició fetal. L´exposició està organitzada conjuntament pel Centre Pompidou i el Reina Sofia i ha estat molt esperada a França, que ha organitzat per aquesta ocasió, altres activitats, exposicions, subhastes i actes paral.lels. A més explora la part més mediàtica que sempre ha estat rebutjada per massa exagerada, però que ofereix una sensació imprescindible per entendre la seva obra.

Mostra de la Callas a València

Al Centre del Carme a la ciutat de València, s´exposa la mostra "Maria Callas. UIna donna, una voce, un mito", dins les activitats d´Artingroup, oberta fins el proper 15 de desembre. L´ànima de la mostra té com a centre els seus famosos vestits, d´una talla 36, que són originals dels que va fer servir al llarg de la seva carrera. També s´exhibeixen rèpliques de les seves joies i objectes personals, el seu testament o la caixa de manicura. Com ha dit Ainhoa Arteta -que cantarà al seu honor l´1 de desembre-, la Callas ha estat única i irrepetible, quelcom més que una veu, la primera gran cantant lírica actriu, la més gran en dramatitzar una obra.

El Metropolitan Museum examina els jardins xinesos

 Al  Metropolitan Museum of Art de Nueva York, es mostra una exposició de 60 pintures, ceràmiques, talles, orfebrería, tèxtils i fotografies de l´època. L´exposició, anomenada "Jardines Chinos: Pabellones, Estudios, Retiros" ocupa les vuit galeries que envolten l´Astor Court, un jardí del museu que segueix el model de jardí xinès del segle XVII. L´exposició està realitzada amb obres pròpies de la col.lecció permanent, moltes d´elles de les més importants del Metropolitan. En paral.lel, el Museu ofereix diversos programes, com la representació de l´òpera clàssica xinesa Peony Pavilion, entre d´altres. Als centres urbans de la Xina, els jardins sempre han jugat una part important de l´arquitectura residencial com a extensió dels llocs habitats. 

Exposició de Consuelo Bautista

Raval és una exposició produïda per l´Arxiu Fotogràfic de Barcelona a partir de l´encarrec fet a la fotògrafa Consuelo Bautista. L´exposició mostra més d´una cinquantena de fotografies que va fer del barri del Raval entre 2004 i 2010 i un video sonor La calle Hospital que és obra de la mateixa autora. Raval també presenta una selecció de fotografies del Raval de diferents autors que formen part dels fons de l´Arxiu Fotogràfic, selecció realitzada amb criteris històrics i que va des de 1870 a 2004.

Cristina Otero exposa

Del 25 de juliol fins al 10 de setembre s´exposa al FNAC Illa, imatges de Cristina Otero, l´artista més jove que ha exposat en una galeria d´art. Ho va fer amb quinze anys i ara, amb setze, porta els seus millors autoretrats al Fnac de l´Illa. La seva obra té que veure molt amb la feminitat, amb una mirada jove, adolescent i personal influenciada pel seu entorn ple d´informació i impactes. La composició és molt calculada i amb una il.luminació molt marcada. És singular perquè no capta el moment, sinò un moment, un fotograma recreat.

Exposició de Francisco Solana a l´IVAM

El pintor Francisco Solana (Madrid 1969) exhibeix des de dimarts a l´Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) http://www.ivam.es/ una mostra titulada 'Exit. Francisco Solana', amb què demana a qui la visiti que cerqui la seva història al llenç, que vagi més enllà, que no es quedi amb allò superficial de les imatges que es plasmen perquè es tracta d´una exposició profunda, segons l´artista. Així ho ha plantejat Solana a la presentació de l´exhibició, que té unes vint obres actuals de l´autor i que ha realitzat entre Miami i Cartagena al llarg d´aquets dos últims anys. L´exposició es podrà visitar fins el 2 de setembre a la galeria 8 del IVAM.

Exposició de Rafael a El Prado

El Museu del Prado farà a partir de mitjans del mes vinent una exposició sobre els últims anys de Rafael, des de la seva arribada a Roma fins a la seva mort, fent d´ell el pintor més influent de l´art occidental. Organitzada en col.laboració amb el Museo del Louvre, la mostra és la primera en què s´aprofundeix en aquesta època i es pot veure com l´artista treballava en el seu taller, que va arribar a tenir en la seva millor etapa uns 50 ajudants especialitzats en diverses àrees. Amb aquesta tasca, Rafael (1483-1520) va poder enfrontar-se als encàrrecs que va fer als últims anys. Al Prado es poden veure grups temàtics dels seus quadres amb pintures d´altar, representacions de la Sagrada Familia, Madonnes, retrats i obres narratives d´aquest període. 

Exposició de Nacho Criado

L´obra de Nacho Criado, artista experimental, torna al Palu de Vidre del Retiro de Madrid. L´artista, que va morir el 2012, va fer la primera mostra en aquest mateix lloc l´any 1977,on aquest home multidisciplinar jugava amb els conceptes d´autoria i anonimat.  En aquesta ocasió l´exposició és una reiteració d´una altre feta el 1991, reunint un total de 80 obres amb 40 anys de producció artística.

Marc Chagall al Thyssen

Al Thyssen de Madrid arriba una exposició molt interessant de Marc Chagall, l´artista rus que va ser una referència al segle XX. També serà seu de l´exposició la Fundación Caja Madrid, que es podrà visitar fins el 20 de maig. L´artista rus va néixer al 1887 i uns 20 anys més tard va anar a París on conegué a Léger, Modigliani o Soutine, André Salmon, Max Jacob o Apollinaire, i d´allà va recórrer molts països del món, recorregut que s´endevina a l´exposició.