Torna el Festival Circ Cric

La Troba Kung-Fú, Albert Pla, Tortell Poltrona, la companyia de circ Baro d'Evel són alguns artistes que participaran al Festival Circ Cric, del 5 d'abril al 13 de juliol a Sant Esteve de Palautordera. El Festival Circ Cric és un esdeveniment anual que ensenya aquest espectacle amb altres arts escèniques, com el teatre i la música. L´organitzen els pallassos Tortell Poltrona i Senyoreta Titat. La inauguració la farà Albert Pla acompanyat del guitarrista Diego Cortés. La Troba Kung-Fú, estarà amb un espectacle que combina la música de la Troba amb els numeros de circ. La programació es completa amb concerts de Flegma i Cogombre Pascual.

El Greco a la seva ciutat d´acollida, Toledo

El Greco de Toledo és la mostra més ambiciosa i de major envergadura que s'ha realitzat mai sobre l'artista. El president de la Fundació El Greco 2014, Gregorio Marañón i Bertrán ha explicat que al Museu de Santa Creu pengen 75 obres, més les que n´hi han als cinc Espais Greco (la Sagristia de la Catedral, l'Església de Santo Tomé, la Capella de San José, el Convent de Santo Domingo l'Antic i l'Hospital Tavera), fan un total de 108 obres. I, si afegim les que s'exhibeixen en el Museu El Greco n´hi ha en aquests moments a Toledo 125 obres del pintor. Amb un pressupost de 2 milions d'euros (el 85% procedeix de fons privats), hi ha préstecs d'onze països, incloent els més prestigiosos museus del món: Metropolitan de Nova York, Louvre, Prado, National Gallery de Washington, la Hispanic Society...
El Greco va arribar a Toledo, frustrat després de no aconseguir fer-se un buit en la Cort de Felipe II per al seu gran projecte del Monestir de l'Escorial.

Uribe i Wim Mertens a l´Arriaga de Bilbao

Demà, literatura i música s'uneixen en un enorme espectacle al Teatre Arriaga, a Bilbao, on Kirmen Uribe i el gran compositor i músic Wim Mertens faran una perfomance on l´escriptor llegirà fragments en basc de la seva última novel·la Mussche (El que mou el món) acompanyat per Wim Mertens, que ha compost peces inspirat per l'obra d'Uribe. Es tracta d'un espectacle concebut com un concert, en què Mertens tocarà el piano i aportarà la seva veu en alguns moments, i Uribe recitarà diferents fragments de la seva novel·la. Uribe es va inspirar en una historial real per escriure Mussche. Al maig de 1937, l'escriptor belga Robert Mussche va acollir una nena basca de la guerra a la seva casa de Gant. Conèixer a la nena li va fer canviar i li va empènyer a involucrar-se en la defensa dels drets humans, fins a participar com a periodista a la Guerra Civil.

Nova gira d´Extremoduro

Extremoduro ha anunciat la seva gira de presentació del seu últim disc "Per a tots els públics", que començarà el 16 de maig i tindrà en principi parada a 36 ciutats. Encara no està tancat quin repertori de cançons tocarà i a la gent preguntaran què cançons volen escoltar. Robi Iniesta al costat d´Iñaki Antón, Miguel Colino i José Ignacio Pedrera han presentat el treball i la gira, després que l'àlbum fos robat i filtrat per internet. Han estat número u en vendes a l´estat. El 16 de maig comença la seva gira al Pavelló de Saragossa, al que seguiran Còrdova, Càceres, Santander, Pamplona i València.

Descoberts manuscrits del poeta Leopoldo María Panero

Escrits inèdits de Leopoldo María Panero, mort recentment, amb poemes, textos de prosa poètica i un petit assaig, han estat descoberts en una caixa amb pertinences seves que va abandonar a la casa on va residir durant dos anys a Las Palmas de Gran Canària. Llibretes de tipus escolar manuscrites i quartilles escrites a màquina i signades per Panero són el suport d'aquests textos fins ara desconeguts de l'autor. Un rotatiu canari ha pogut accedir al contingut d'aquesta caixa a través del seu actual propietari, a la qual el poeta va deixar les coses guardades. Entre els papers allí oblidats durant temps, el rotatiu destaca l'existència d'un foli amb capçalera del sanatori psiquiàtric Germans de Sant Joan de Déu de Mondragón (Guipúscoa), on Panero va estar internat en el qual s'ha trobat escrit un poema. "Un cérvol ferit és el que més salta", comença aquest text, que finalitza amb els versos: "L'alegria és el cavaller de les angoixes i en ella protegeix el seu braç perquè ningú pugui veure la sang i cridar 'estàs ferit'".

Rafael Chirbes rep el Premi Llindar

L'escriptor Rafael Chirbes, va rebre el Premi Francisco Llindar per la seva obra En la riba i afirmava que aquest guardó li ha suposat desconcert ja que encara no es veu un escriptor professional. "És un miracle escriure un llibre, jo no em veig encara escriptor professional però que a sobre el llibre sigui ben acollit està molt bé, però et dóna una mica de vertigen", ha manifesat l´autor. En qualsevol cas, l'autor de Crematori amb 65 anys aborda en el seu llibre temes com la crisi a Espanya i les seves conseqüències en tots els sectors de la població, des de treballadors fins a empresaris. Chirbes assegurava que escriu per respondre que ell no veu el món com s'explica des del poder. "Escric com una forma de respondre en poder que veig el món de manera diferent a com ens la expliquen. És una forma que quedi constància que a mi no em van acabar d'enganyar", destacava sobre aquesta obra que ofereix una dura crònica de la realitat econòmica i social del país.

Exposició dels vikings al Museu Britànic

Una nau de guerra víking de 37 metres d'eslora està al Museu Britànic com a vestigi d'una època. Què vénen els víkings!” és el títol de l'exposició, encara que solament juga amb l'estereotip d'uns guerrers lliurats a la guerra, a les conquestes i al saqueig. La mostra proposa un viatge a una societat rica en expressions culturals, influïda pel contacte amb els diversos territoris, i exploradora de vastes xarxes comercials. L'exposició del Museu Britànic, doncs, va molt més allà de la imatge d'una casta de bàrbars.

Víkings: art i llegenda és el títol oficial. L'apogeu d'aquella era, entre finals del segle VIII i principis del XI, està protagonitzat per guerrers i comerciants dels productes del seu botí, que inclou a esclaus. Un poble tan violent com a productor d'exquisides peces artístiques i capaç d'una actitud cap al paper de la dona més oberta que en altres societats de l'Europa. El vaixell és el gran símbol, una imatge que apareix de forma recurrent al llarg del període víking i que expressa el caràcter marítim dels ancestres del que avui coneixem com Dinamarca, Noruega i Suècia. L'extraordinària expansió cap a quatre continents es va sustentar en les seves grans habilitats en la construcció naval, a forjar embarcacions com la Roskilde 6, que deu el seu nom al fiord danès on va ser trobada en 1997 i que ara llueix com a estel de la mostra.

Mor Leopoldo María Panero

Dies enrere ha mort Leopoldo María Panero a Las Palmas de Gran Canària. Ha estat un "enfant terrible" de la literatura espanyola, qüestionada la seva ment i el seu seny. En parlen que el recorden a bars descalç, insultant als cambrers, buscant baralla. No parlava amb ningú. Hi haurà qui ho vegi a la Barcelona de finals dels 60, obsessionat amb el personatge de JM Barrie, Peter Pan, i amb Ana María Moix, en un amor impossible . Altres el recorden al film de 'El desencantament', de Jaime Chávarri.

Estudiant de filosofia, home vital i escriptor de poemes, tenia prou antecedents familiars per tenir gens difícils d´acomodar a aquesta vida. No tenia ningú al seu costat deia un editor. Soledat i poesia semblen anar de la mà. Feia més de 10 anys que va decidir estar en un psiquiàtric a Las Palmas. Potser descansi o potser no qui va escriure coses tan impressionants com aquesta: "Vivo dentro de la fantasía paranoica del fin del mundo y no solo no quiero salir de ella sino que pretendo que los demás entren en ella. Todas mis palabras son la misma que se inclina hacia muchos lados, la palabra FIN, la palabra que es el silencio, dicha de muchos modos”.

Herder llença una enciclopèdia on line

L'editorial Herder acaba de llançar una enciclopèdia en línia oberta i col·laborativa enfocada a les Humanitats i les Ciències de l'Home, Encyclopaedia Herder vol convertir-se en un referent en llengua castellana. Es tracta d'una plataforma gratuïta, amb continguts vius i actualitzats, que permetrà als usuaris ser part d'una comunitat que contribueixi a la creació de coneixement obert. Amb llicències Copyright i Copyleft, vol diferenciar-se de les wikis existentsa aportant un plus de qualitat, i per a això comptarà amb la col·laboració d'experts en les matèries tractades. Els usuaris registrats poden comentar, editar contingut, aportar articles vídeo o enllaços i una part amb continguts d'obres de referència de filosofia i sociologia, textos que provenen del fons d´Herder Editorial. En aquesta primera fase, l'enciclopèdia és totalment gratuïta, però per col·laborar és imprescindible registrar-se. En una segona fase s'implementarà l'apartat de subscripció i es limitarà, previ pagament, l'entrada a alguns continguts. I en una tercera, es posarà a la disposició dels usuaris una llibreria per comprar les obres referenciades.

Mor l´escriptora Ana Maria Moix

Va morir dies enrera Ana María Moix, poeta, narradora, editora, periodista. Va escriure als anys 70, en TeleXpres les més agudes converses literàries que es recorden al periodisme espanyol i la seva literatura poètica va anar lligada a la seva generació. El seu últim llibre de relats, de 2002, va anar De la meva vida real res sigues. Els seus llibres primers inclouen poesia i narrativa: Balades al dolç Jim, Julia, Walter, per què et vas anar?, Vals Negre, a més de la recopilació de les entrevistes que va fer als representants de la gauche divine barcelonesa. Malgrat que la vida la va posar enmig de grans poetes, escriptors, arquitectes, periodistes, ella es va mantenir sempre al marge. Els últims temps hi havia crescut el seu sentit crític sobre la situació que vivien Espanya i el món, i reflex d'això va ser el seu Manifest personal, un cop a la taula d'un país que s'havia abandonat i havia descurat de manera suïcida els valors.

Mor Paco de Lucía

El guitarrista de flamenc Paco de Lucía ha mort als 66 anys d'un infart a Mèxic on vivia pràcticament tot l'any. Nascut a Algesires el 1947, De Lucía és considerat com un dels grans mestres de la guitarra flamenca espanyol. Encara que la pràctica totalitat de la seva obra es desenvolupa en el flamenc, ha gravat molts treballs en altres estils com la fusió, el jazz i altres músiques internacionals. Des de 1967, any en el qual va treure el seu primer disc en solitari, La fabulosa guitarra de Paco de Lucía es va convertir en l'artista flamenc més innovador i influent de la seva generació. Sens dubte, es va consagrar com un dels millors guitarristes del món.

Venut un quadre que s´atribueix a Leonardo Da Vinci

Els experts atribueixen l´obra a Leonardo, perquè consideren que la bola de cristall que sosté Crist és tan perfecte que no la ha pogut fer cap més que da Vinci (Itàlia, 1452-1519). Cap dels molts seguidors de la seva obra sembla que podria haver pintat amb tal destresa aquest espai transparent, la seva forma i lluentor. Els estudiosos diuen que Da Vinci estava obsessionat amb els efectes traslúcids en una pintura. Aquest ha estat l´argument perquè la pintura, Salvator Mundi, atribuïda des del segle XIX com a còpia de Boltraffio, s´hagi finalment assignat a Leonardo i venut per més de 75 milions de dòlars (54,4 milions d'euros). La taula (65,6 x 45,4 centímetres), pintada a l'oli al voltant de l'any 1500, es troba en unes condicions de conservació dolentes i ha estat objecte de restauracions molt pocs adequades, que l'han anat degradant. Però conserva detalls del gran mestre, que la fan reconeixible, com els rínxols que cauen del pèl de Crist o la complexitat de la túnica.

Exposició El Secret de la vida eterna

Al Caixaforum de Girona, es durà a terme l´exposició  "Mòmies egípcies. El secret de la vida eterna" que descobreix als visitants els rituals funeraris de l´antic Egipte. La mostra està formada per 186 peces entre les què destaquen tres mòmies humanes. A més es poden veure joies, màscares, escultures, sarcòfags i d´altres objectes. La peça més preuada és la mòmia d´un sacerdot de Tebes, Ankhoor, que va viure sobre el 650 a.C. i que ha estat guardada en tres sarcòfags al llarg de 2.000 anys. També es poden veure mòmies d´animals i un manuscrit de l´egiptòleg Jean François Champollion, el primer en desxifrar jeroglífics.