El viatge d'Ulisses en L'Odissea sempre sembla un referent. L´última obra dels germans Coen mama de l'obra d'Homer, però passat per la trituradora de la seva creativitat, creant el seu món i la seva particular visió. L´heroi, Llewyn Davis, mai arribarà a la seva destinació, sinó que sembla condemnat a reviure la mateixa i terrorífica setmana una vegada i una altra. En aquest particular viatge s´obliden de la redempció i de finals romàntics. L'espectador acompanya al personatge d'Oscar Isaac sabent que, per molt antipàtic que sigui, s'assembla a tots nosaltres. I això dol. A ningú li agrada identificar-se amb algú que va cremant les poques oportunitats que li queden per ser feliç i a tots els que li ofereixen una mà per salvar-se. Aquest to malenconiós els Coen ho aconsegueixen gràcies a la magnífica fotografia de Bruno Delbonnel i a l´ús de la música folk. Perquè per molt que diuen que aquesta pel·lícula tracta del Greenwich Village en els 60 el film va molt més allà. Els Coen han aconseguit que la seva pel·lícula, en aparença, més senzilla sigui també una de les més completes. El record de les seves imatges segueix aquí dies després preguntant-nos, com aquest missatge en el bany que llegeix Llewyn: Què estàs fent?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario