Whitney Houston ha mort. És realment una desgràcia per totes aquelles persones que estimem la música. En el món d´avui en dia la indústria discogràfica ha aconseguit treure cançons, cantants, concerts i marquèting en nombre infinit. Això fa que finalment ens haguem tornat idiotes com en tants aspectes de la vida. Ara bé; malgrat la capacitat de generar milions de cançons i convertir l´art en negoci, els nostres sentits són capaços de reconèixer l´art. I de vegades el toquem i el sentim. Era art la bona veu de Whithey Houston. Artista formada en família d´artistes tenia els gens per ser-ho. Lluny de considerar El guardaespaldas com el seu millor èxit, tenia una veu prodigiosa que havia convertit altres cançons en autèntiques joies d´art. La seva potència i el seu gust resten avui al seu llegat de cançons, vida que no va poder continuar enriquint els nostres sentits en prendre una més que dolenta decisió a nivell personal que l´ha portat fins la mort. La podem recordar com una porqueria humana en què pràcticament s´havia convertit. Jo prefereixo recordar-la com la vaig sentir en els seus discos Whithey i I´m your baby tonight: fresca, deliciosa, sensible, pur art a l´oïda.
Fins aviat, nena!
No hay comentarios:
Publicar un comentario