L´experiment

Sebastian Fitzek ha venut més d´un milió de llibres a Alemanya i ha estat molt ben acollit per la premsa i gent del sector. El llibre L´experiment narra la història d´un assassí en sèrie amb un segell personal molt personal:  l´aniquilació total de les emocions i la ment de tres dones, enterrant-les vives dins el seu propi cos. Fitzek es pregunta el perquè de cada una de les coses que ens envolten on la literatura li serveix de teràpia, inclús per superar la por d´alló que li inquieta, com despertar-se enmig d´una operació.

The Artist

El film The Artist ha estat la gran triomfadora a la 37ª cerimònia dels premis César del cinema francès on va aconseguir sis dels deu premis als què optava amb el reconeixement a millor pel.lícula, millor director i millor actriu. El film porta un camí brillant per allà on passa, en un tribut al format de cinema sense so i en blanc i negre i té moltes possibilitats d´aconseguir bons resultats a la cerimònia dels oscar.

Els comentaris de persones properes que l´han vist són molt impressionants. Haurem de fer un forat per anar-la a veure.

Treball de Michel Tournier

L´autor Michel Tournier, autor de la novel.la francesa del segle XX ha fet una edició en castell`de tres dels seus títols bàsics en un únic volum: Viernes o los limbos del Pacífico, El Rey de los Alisios i Los Meteoros. Amb 87 anys (París, 1924), germanista y filòsof, conclou que en aquesta vida ha tingut molta sort i ha fet un bon epitafi basat en això: "Te he adorado, tú me la has devuelto centuplicada, gracias vida".

Robatori històric

Aquesta setmana ha acabat amb una notícia tremenda per l´art: el dijous o divendres es va produir l´assalt a mà armada del Museu d´Olimpia. Els lladres van reduir els vigilants i es van dur uns 60 o 70 objectes, en la seva majoria estatuetes de bronze de la col.lecció d´història dels Jocs olímpics, alguns objectes ceràmics i un anell d´or. El museu es troba al costa de les restes d´Olimpia, lloc de naixement de l´Antiguetat i des de avui encara neix i surt cap a la resta del món, la torxa olímpica pels jocs olímpics de la modernitat.

Esmorzar art a Madrid

Prop de 50 galeries d´art a Madrid han obert al públic per oferir un aperitiu a cada seu amb motiu de la fira ARCO. Al llarg del mes de febrer, Madrid es converteix en el centre de la creació contemporània coincidint tres fires: ARCOmadrid, ArtMadrid y JustMad3 i a un munt d´exposicions que ofereixen les galeries. Abans de l´obertura de portes de les fires, el divendres de 10 a 12 hores, les galeríes d´ArteMadrid convidaran a un esmorzar obert al públic i visitar els espais compartits amb galeristes i artistes.

ARCO

S´ha inaugurat la Fira internacional d´art contemporani  ARCO a Madrid. Carlos Urroz n´és el director de la fira que com sempre intenta fer una aposta per l´atreviment en un moment crític per aquest sector. A partir del dia 29 es trobarà en la web la versió per descarregar de infoARCO. També es pot trobar la possibilitat de smartphone i tablet per la gent que va a l´exposició. ARco Madrid presenta una inciativa destinada a destacar un artista per stand. 

Barcelona acull Delacroix

Caixaforum acull la retrospectiva més ambiciosa del pintor romàntic Eugène Delacroix en una exposició amb 130 obres, una de les exposicions més importants de l´autor als últims 50 anys des de París a 1963.

És una exposició excepcional que es podrà veure fins el 30 de maig i compta amb la col.laboració del Museu del Louvre, obres cedides per la Galería dels Uffizi de Florència, la National Gallery de Londres, The Metropolitan Museum of Art de Nueva York, el Musée d'Orsay de Paris, The Art Institute of Chicago, The British Museum de Londres y el Musée de Beaux-Arts de Burdeos.

Marc Chagall al Thyssen

Al Thyssen de Madrid arriba una exposició molt interessant de Marc Chagall, l´artista rus que va ser una referència al segle XX. També serà seu de l´exposició la Fundación Caja Madrid, que es podrà visitar fins el 20 de maig. L´artista rus va néixer al 1887 i uns 20 anys més tard va anar a París on conegué a Léger, Modigliani o Soutine, André Salmon, Max Jacob o Apollinaire, i d´allà va recórrer molts països del món, recorregut que s´endevina a l´exposició.

Whitney Houston ha mort

Whitney Houston ha mort. És realment una desgràcia per totes aquelles persones que estimem la música. En el món d´avui en dia la indústria discogràfica ha aconseguit treure cançons, cantants, concerts i marquèting en nombre infinit. Això fa que finalment ens haguem tornat idiotes com en tants aspectes de la vida. Ara bé; malgrat la capacitat de generar milions de cançons i convertir l´art en negoci, els nostres sentits són capaços de reconèixer l´art. I de vegades el toquem i el sentim. Era art la bona veu de Whithey Houston. Artista formada en família d´artistes tenia els gens per ser-ho. Lluny de considerar El guardaespaldas com el seu millor èxit, tenia una veu prodigiosa que havia convertit altres cançons en autèntiques joies d´art. La seva potència i el seu gust resten avui al seu llegat de cançons, vida que no va poder continuar enriquint els nostres sentits en prendre una més que dolenta decisió a nivell personal que l´ha portat fins la mort. La podem recordar com una porqueria humana en què pràcticament s´havia convertit. Jo prefereixo recordar-la com la vaig sentir en els seus discos Whithey i I´m your baby tonight:  fresca, deliciosa, sensible, pur art a l´oïda.

Fins aviat, nena!

Samuel Aranda

Samuel Aranda és fotògraf. Concretament és reporter, d´aquell tipus de periodisme compromès que intenta transmetre l´autèntica realitat 

 http://www.samuelaranda.net/. 

És d´aquell tipus de persona que es queda a dormir al carrer si fa falta quan ha de fer un reportatge sobre els immigrants que es queden a dormir al carrer. O dels que van decidir apropar-se al món àrab quan va començar l´anomenada primavera àrab. El treball que va realitzar li va suposar un encàrrec del diari New York Times, que el va portar al Iemen al llarg de tres mesos per copsar i captar amb la seva càmera la realitat del conflicte: primer es va fer passar per estudiant d´àrab clàssic i després com a periodista. Així ha estat com ha estat reconeguda la seva feina amb el World Press Photo, el premi més important del fotoperiodisme a nivell internacional. Poques vegades es reconeix la feina que fa aquesta gent informant i comunicant la situació real del món. Però també poques vegades es reconeix en la fotografia de reportatge, de compromís, l´art. Felicitats Samuel Aranda!

Mor Antoni Tàpies

Avui ha mort un dels artistes grans, un investigador, un intel·lectual compromès. Tàpies era, com tots els artistes a la seva època discutit, com discutida la seva obra. Com sempre són els bocamolls (dels que la societat està ple) els que ens parlen i discuteixen el seu geni i el seu art. Menys mal que n´hi persones al món! (poques, però n´hi ha). La inquietud humana i espiritual de l´artista Tàpies es veia al seu art però també en el seu compromís amb les reivindicacions i els drets ciutadans.

Ha mort un artista. Ha mort una persona.

Chema Madoz

Chema Madoz http://www.chemamadoz.com/ aporta una buf d´aire fresc a la fotografia. Pel seu ull la realitat es veu i es dibuixa d´un altre forma. La tradició de l´art subrealista comença amb el Compte de Lautréamont, amb aquella comparança en la bellesa de la trobada inesperada, la bellesa en una taula de disecció, una màquina de cosir i un paraigua, lligant realitats aparentment inconnexes que cerquen crear nous mons. El premi Nacional de Fotografía 2000 sewmpre ha sabut treballar allò inesperat , un esguard únic que treu el significat dels objectes quotidians per convertir-los en altres objectes.

Impugnació de la Ley Sinde

La Associació d´internautes ha anunciat a la seva web la impugnació del reglament de la llei Sinde y la sol.licitud de suspensió cautelar de la normativa. Al mateix temps llança un crit a les comunitats virtuals i internautes per que facin una suscripció a favor d´aquesta demanda i demana solidaritat econòmica per les despeses del procès legal que s´enceta. La demanda està basada en temes legals i sancions sense l´habilitació de competències assignades als jutges, creant una inseguretat jurídica que posa en perill els drets fonamentals de llibertat d´expressió.

Exposició a l´Alhóndiga

El centre de cultura Alhóndiga Bilbao fa una exposició sota el títol "Topografias de la memòria" amb 71 fotos de 28 dels millors fotògrafs contemporanis ( Mark Lewis, Allan Sekula, Wolfgang Tillmans o Thomas Ruff , exposició que es pot v4ure fins el 15 de abril. Recull alguns dels millors treballs d´autors com  Dan Graham, Stephen Shore, Dorothea Lange, Gabriel Orozco o Xabier Ribas, a més dels citats Lewis, Sekula, Tillmans, y Ruff, realitzades en els últims 30 anys. Entre les fotos que es poden veure destaca "Centrale" de Mark Lewis.