Debat sobre cultura a la Fundació Art i Mecenatge

El passat mes d´octubre es va dur a terme un interessant debat a la Fundació Art i Mecenatge al voltant de la norma de mecenatge. El president de la fundació, Leopolodo Rodés, va lamentar el final de la llei. Javier Gomà, filòsof i president de la fundació Juan March va estar més contemporitzador entenent les dificultats pressupuestàries per impulsar la llei. El col.leccionista Carlos Usandizaga va manifestar la importància del suport de l´estat des dels plans educatius i entorn a la fiscalitat de la cultura. Guillermo de la Dehesa, president del patronat Reina Sofia va manifestar l´esperança en que es porti a terme la llei abans del final de la legislatura. Per últim, l´artista Miquel Barceló va ser clar i contudent: "És molt frustrant. Estan conduint la cultura a la deriva (...). És el resultat d´actituds governamentals més greus, com l´abandonament de l´educació humanística".

Rafael Chirbes, nou Premi Nacional de Literatura a narrativa

L'escriptor Rafael Chirbes amb l'obra En la orilla, ha obtingut el Premi Nacional deLiteratura a la modalitat de Narrativa. El jurat ha premiat aquesta obra per ser una novel·la d'extraordinària construcció literària amb una riquesa formal i recursos poètics, diuen fonts del Ministeri de Cultura i Esport. El premi ho concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport perdistingir una obra escrita en qualsevol de les llengües oficials i editades a Espanya durant 2013. Rafael Chirbes va estudia Història Moderna i Contemporània a Madrid, i es va dedicar a la crítica literària i al periodisme. 

La seva primera novel·la, Mimoun (1988), va quedar finalista del Premi Herralde de Novel·la, i la seva obra La llarga marxa (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR/Die Bestenliste Prize. Amb aquesta novel·la, va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola des de la postguerra fins a la transició, que es completa amb La caiguda de Madrid (2000) pel qual va rebre el Premi de la Crítica Literària Valenciana, i Els vells amics (2003). En la orilla és considerada com la novel·la definitiva sobre la crisi i ha rebut el Premi Francisco Llindar al Llibre de l'Any i el Premi de la Crítica de Narrativa.

Problemes pel Museu Reina Sofia

Manuel Borja-Villel, director del Reina Sofia obre, explica que enguany s´ha arribat a xifres vermelles. El director d´un dels museus més prestigiosos del país i amb més tresors artístics explica que ja no es pot reduir més la despesa i va mostrar la seva preocupació davant les retallades en subvencions. La resposta a l'alarma financera, amb pèrdues en 2014 properes al milió i mig d'euros és difícil ja que ha de quadrar amb els Ministeris d´Hisenda i Cultura. “Que hem tocat fons tothom és conscient”, afegeix. Esperen mantenir les mateixes ajudes i que no es retiri l'assignació de 300.000 euros en adquisició d'obra. Tampoc s'ha aconseguit exportar l'art contemporani espanyol, un dels punts forts del programa. Pel 2015, l'aposta se centrarà en Daniel García Andújar, Juan Luis Moraza, Patricia Gadea i Federico Guzmán. De les 13 exposicions temporals per 2014-2015, 6 estan signades pel director i el sotsdirector com a comissaris.

Mor la poetessa Montserrat Abelló

La poetisa i traductora Montserrat Abelló ha mort a Barcelona als 96 anys. Nascuda el 1918, Montserrat Abelló va estudiar Filosofia i en 1939 es va exiliar a França, primer, i, més tard, a Xile, on va viure prop de vint anys, Abelló va traduir obres d'autores anglosaxones com Iris Murdoch, Sylvia Plath, Anne Sexton, Margareth Atwood, Adrienne Rich o Alice Walker. Els últims poemaris d´Abelló són 'Més enllá del parlar concís','Poemes d'amor. Antologia', 'El fred íntim del silenci', Memòria de la teva i de la meva' entre d´altres. Ferran Mascarell, ha destacat, la profunditat poètica de Montserrat des de la seva senzillesa.

El Museu Sorolla mostra 5000 dibuixos de l´artista a Internet

La col·lecció ha estat catalogada per la Fundació Museu Sorolla.amb el patrocini de la Fundació Mapfre a través de l'Ajuda biennal iberoamericana GarcíaViñolas, Després de quinze mesos de treball, les especialistes Inés Abril i Mónica Rodríguez han revisat i completat la col·lecció, que estava ja inventariada i fotografiada, per bolcar totes les fitxes al programa Domus i fer-les visibles a la web. Els dibuixos conservats són de diversos tipus, i el conjunt abasta totes les tècniques del dibuix i conté des de ràpids i anotacions del natural, com a idees i notes per a obres de pintura. Alguns d'aquests dibuixos s'exhibiran a l'exposició Sorolla i Estats Units, que la Fundació Mapfre dedicarà a l'artista a partir del 26 de setembre.

Cosmopoètica

El festival Cosmopoètica se celebrarà del 22 de setembre al 5 d´octubre i vol guanyar en internacionalització. Cosmopoética porta dos premis Nobel, J. M. G. Li Clézio i Herta Müller en aquesta edició amb un enfocament renovador. El festival compta amb 48 poetes confirmats, 16 estrangers com Nuno Júdice, Wendy Guerra, Yasuhiro Yotsumoto, Nathalie Handal, Hamutal Bar-Yosef, Natalia Litvinova i Vlad Pojoga. "Que el futur de la poesia al món tingui a veure amb la selecció que es fa en Cosmopoética és l'objectiu dels organitzadors en aquesta nova etapa, segons va indicar ahir l'alcalde de Còrdova, José Antonio Nieto, que va destacar que en aquesta edició la trobada té un equilibri entre sensibilitats i altres mesures com l'eliminació de categories en funció d'edats i procedències. La Biblioteca Central, el Palau de Viana, la sala Orive i l'església de la Magdalena seran aquest any algunes de les seus de Cosmopoética, al costat de carrers, places, tavernes i restaurants.

Magnífica exposició al Caixaforum: un viatge per la història del pensament al Mediterrani

De Pròxim Orient a Egipte, i de Grècia a Roma, el Mediterrani ha estat sempre una via de comunicació d'idees, cultura i coneixement amb gran influència. L'exposició "Mediterrani. Del mite a la raó" al Caixaforum Madrid, recull una mostra de 165 peces gregues i llatines, amb escultures, relleus, ceràmiques i joies, que ens porten l'evolució del pensament des del segle VI a.C fins al segle IV d. C. Als començaments, el Mediterrani s'entenia amb els viatges d'Ulisses, els déus, Zeus i la mitologia, amb grans herois com Hèracles, Jàson o Aquiles, tots ells recollits en escultures, àmfores i figures, i són reflex de l inici de la cultura grecollatina, que, en contacte amb altres cultures, es va estendre arreu del món. Després dels mites arriben les primeres qüestions universals amb les quals els antics filòsofs s'interrogaven sobre el cosmos, sobre la raó, fent-se preguntes constantment i intentant entendre el seu món. Una frase de Jenófanes reposa en un dels passadissos de la mostra al costat d'una escultura de l'Esfinx, i diu així: «Certament els déus no van revelar totes les coses des del principi als homes, sinó que, mitjançant la recerca arriben aquests amb el temps a descobrir-ho millor». I aquesta recerca és la base del coneixement que pot conèixer-se gràcies a filòsofs com Plató i Aristòtil, Sòcrates,etc. Amb els viatges mitològics que funden el mediterrani i els enigmes del món que apareixen arran d'ells s'arriba a un primer port: la ciutat del diàleg, representada per l'Àgora, espai comú que cobra vida en una sala de Caixaforum i reconstrueix virtualment l'Àgora d'Atenes.