Mor Moncho Alpuente

Dolor a la cultura: Moncho Alpuente ha mort. Home polifacètic tenia l'humor, la ironia i el sarcasme com a eines d'una ment prolixa i rica que s'atrevia amb tot. Va fer periodisme a tos els mitjans, ràdio, premsa i televisió, cantant, showman, etc. En homenatge a Frank Zappa va fundar el grup Las Madres del Cordero que després es va dir Desde Santurce A Bilbao Blues Band. Amb el grup teatral Tábano, van muntar una funció anomenada Castañuela 70. Amb el seu coneixement de les tendències musicals, Moncho va trobar lloc en programes alternatius de culte, com Popgrama. Al 1980 va publicar un LP, com Moncho Alpuente i los del Rio Kwai. Amb El Gran Wyoming, integraria un tàndem àcid en Qué noche la de aquel año! i coincidiria en altres espais televisius amb un altre membre, El Reverendo, que després treballarien a Sopa de ondes a Ràdio 5. També van col·laborar a The Moncho Alpuente Experience, publicant discos impactants. A Segòvia va fundar una publicació humorística, El Cochinillo Feroz. Sense pretendre-ho, es va transformar en el cronista oficiós de la capital, amb col·laboracions a El País i a La Ventana de Ràdio Madrid. Als últims 25 anys, va signar una desena de llibres, incloent el que cridava "ajustes de cuentas" amb Francisco Franco (Parlant francament), Déu (Versos sabàtics) i la història d'Espanya (Grandeses d'Espanya: la història més gran mai comptada amb menys escrúpols).

Mor l´actriu Rosa Novell

L´actriu Rosa Novell, figura important dins el teatre català va morir aquest divendres. Venia d´una llarga lluita contra el càncer, i fruit del càncer, havia perdut la visió, però el caràcter combatiu de l'actriu la feia estar a sobre dels escenaris, ara amb L'última trobada, de Sandor Marai. La carrera de l´actriu va començar el 1974 amb Les Troianes, d'Eurípides i després ha representat Jean Genet, Shakespeare, Strindberg, Brossa o Samuel Beckett. Va obtenir el Premi Nacional d’interpretació el 1988 i va triompfar amb les obres Restauració, d’Eduardo Mendoza, 'La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda i La nit de Molly Bloom, un monòleg a partir de l’'Ulisses' de Joyce. També va ser una gran rapsoda: i un dels muntatges va ser l’epistolari Toldrà-Clausells, que llegia al costat del seu germà, Queco Novell.
El 1997 va treballar la direcció amb obres de Guimerà i Brossa, i després autors universals com Molière, Racine, Beckett, Pinter. Al cinema va treballar a Rastres de Sàndal, de Maria Ripoll, i Stella cadente, de Lluís Miñarro. Abans havia treballat amb Ventura Pons, El perquè de tot plegat, Bigas Luna,Lola, Jaime Camino, El largo invierno o Jaime Chávarri, El año del diluvio. El seu rostre també es va fer popular per sèries de TV3 com Nissaga de poder, Crims, La Mari o El cor de la ciutat.