Homenatge al fotògraf Alberto Schommer

El fotògraf Alberto Schommer està sent homenatjat al Museo del Prado. Aquesta que s'inaugura és l'exposició amb la qual el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport homenatja al Premi Nacional de Fotografia 2013. L´artista ha declarat que “la fotografia te més força i perfecció que un quadre de Goya. M'agradaria que l'exposició que et fan quan et donen el Premi Nacional de Fotografia fora en el Museu Regna Sofia”. “Exposar al Prado és tan important com fer-ho al MoMA o al Metropolitan, però no em conformo. Vull exposar al Metropolitan i al MoMA", ha manifestat. La mostra estarà fins el 14 de setembre.

L´editorial Destino publicarà obres de Josep Pla

Tres diaris desconeguts de Josep Pla seran publicats per l´Editorial Destino el proper mes de novembre. Una recerca als arxius de l'autor ha portat la llum a anotacions corresponents als anys 1956, 1957 i 1964. La publicació d'aquests diaris, manifesten que l'escriptura era para ell no solament un exercici intel·lectual imprescindible, sinó també un refugi al que no deixava mai de recórrer. Amb el subtítol “Notis per a tres dietaris (1956, 1957, 1964)”, són autoretrat íntim de l'autor. La divulgació de tres dietaris inèdits de Josep Pla posa la llum sobre un gènere literari, el dietari, que va assegurar a l'autor la possibilitat de combinar gèneres diferents: el paisatge, la descripció, la narració i el retrat.

Ha mort Johny Winter

Johnny Winter, un de les icones del blues ha mort. En els últims anys, el músic es presentava assegut en una cadira per un problema ossi que no li permetia fer gaire moviments. El seu primer disc al 1969, "Johnny Winter", li va facilitar tocar a l'històric Festival de Woodstock, amb alguns dels integrants de la banda The McCoys. Es va convertir en un referent del blues, però no és del tot cert- com es diu- que aquest va ser el començament de la seva carrera: la revista Rolling Stone li va dedicar un reportatge el 1968. Amb 28 àlbums oficials, nou no oficials i una dotzena de recopilatoris, és impossible negar el paper de Johnny Winter en el blues més elèctric. De fet, ell es considerava un músic d'aquest pal, i encara que en els 80 i els 90 la seva activitat discogràfica va ser menor, no va deixar els escenaris malgrat els grans problemes que patia com a conseqüència de l'heroïna.

Exposició de Malévich al Tate Modern de Londres

L´artista rus Kazimir Malévich és el centre de l´exposició que es celebra al Tate Modem de Londres. La seva concepció de la bellesa, amb la força del color i la geometria, ha quedat immortalitzada en un Quadrat negre (1915) sobre un llenç blanc. La Tate Modern de Londres inaugura la retrospectiva més completa del pintor en els últims 25 anys, que es pot visitar fins el proper 26 d'octubre. La mostra recull unes 300 peces que inclouen escultures i objectes dissenyats per l'autor i una col·lecció de dibuixos i gravats, entre ells més de 150 treballs sobre paper. L'exposició arrenca amb una obra inevitable, l'Autoretrat de 1908-1910, en el qual l'artista es dibuixa a si mateix en un retrat de bust, frontal, i amb uns nus femenins en segon pla. El pintor, nascut en 1879 a Kíev, va viatjar a Moscou per perseguir la seva gran passió per ser artista. Va passar de l'impressionisme i el simbolisme, al fauvisme, cubisme i cubofuturisme, amb incursions en l'art popular. "Aquesta exposició ofereix una oportunitat única de veure tots els estadis de la seva obra i permet formular una visió més complexa de Malévich com a artista", va declarar Achim Borchardt-Hume, comissari de l'exposició.

Joies de Pomellato

Pomellato és una firma de joieria d´Itàlia que ha tret al mercat un catàleg de joies inspirades en la iconografia de l´art àrab. Ha sorprès la riquesa de matisos i el gran detallisme de les peces. La col.lecció ha estat anomenada Arabesque amb peces de grandària com collars, braçalets i arracades amb un or càlid. Els dibuixos de les peces són de decoració vegetal, volutes, i en algunes d´elles es recobreix la peça total o parcialment de petits brillants blancs que aconsegueixen intensificar l´or.

El Festival Sete Sóis Sete Luas reivindica la cultura mediterrània

Amb una nova edició, la XXII, Tavernes de la Valldigna es converteix en l'epicentre de la cultura mediterrània. El Festival Sete Sóis Sete Luas. certamen, nascut amb la vocació de promoure el diàleg entre els diferents pobles del Mediterrani i el món de parla portuguesa, es va avançar aquest any amb un avanç musical el 9 de juliol al paratge del Clot de la Font, i un assortiment de propostes musicals i gastronòmiques que es duran a terme del 7 al 14 d'agost a la platja de Tavernes. La localitat de la Safor oferirà com a novetat, tallers de cuina i degustacions dels plats típics de la regió del Ceará brasiler. En el plànol musical, destaca la varietat de gèneres que podran gaudir els assistents al festival, com el fado, les fanfàrries balcàniques, el folk d'Occitània i la música tradicional del centre i sud d'Itàlia. La nota valenciana la van posar el grup la Fístula Vallkànika, amb un espectacle d'arrels balcàniques. El cantautor Andreu Valor actuarà el 10 d'agost. La resta del cicle es complementa amb l'actuació del grup Taraf Goulamas, la cantant lusitana Ana Lains i l'orquestra Lusitania.7 Sóis, que és una nova creació artística original del Festival. El fermall a aquesta edició ho posen el dijous, 14 d'agost, l´acordeonista Giuliano Gabriele i la Jacaranda.

El Canet Rock 35 anys més tard

Durant dotze hores la població de Canet de Mar va viatjar 35 anys enrere per evocar un dels festivals més llegendaris, el Canet Rock. Des del matír una riuada humana va fer confluir diverses generacions ansioses de reviure un homenatge a la cançó catalana, amb actuacions úniques com la de la Companyia Elèctrica Dharma, únic grup que repetia edició i es va unir a l'homenatge. Famílies tenien membres que havien assistit a aquella celebració de fa 35 anys i ara tornaven amb néts. També va haver lloc per la faceta reivindicativa que va prendre la festa, constantment corejant proclames. "No ens hem volgut perdre el festival per poder tenir un gran record tots junts". L'escenari, un gran espai de 400 metres quadrats, era visible des de qualsevol racó que segons reconeixia Gemma Recoder, directora del festival, "no ens ha suposat cap problema". El públic, incansable, va corejar durant hores les cançons dels Manel, Els *Amics dels Arts, Txarango o Love of Lesbian. I com fa 35 anys, també repetia Francesc Bellmunt, amb un altre documental.

Exposició de El Greco al Museu del Prado

Al Museu del Prado es va inaugurar des del passat mes de juny, una magnífica exposició sobre El Greco, pintor que més ha influït en els artistes de les avantguardes. "El Greco i la pintura Moderna", és una de les exposicions més destacades de les organitzades per commemorar l'IV Centenari de la mort del pintor. Un total de 106 obres, una antològica essencial formada per obres mestres de l'artista i a més una mostra visual de les seves influències en artistes moderns. El projecte mostra que el Greco va ser un mestre universal que ha exercit una influència duradora en la pintura moderna. El recorregut finalitza amb la "La Resurrecció de Crist", i representa la resurrecció del propi artista davant la mirada moderna. El recorregut està dividit en vuit àmbits des dels principals moviments de finals del XIX a principis del XX, amb atenció en Cèzanne, Picasso i Pollock. "La Trinitat"presideix la primera sala en la qual es pot contemplar la seva inspiració en Mariano Fortuny, mentre que "La *Anunciación" té una relació explícita amb l'obra de *Manet "Crist mort amb àngels". Com un dels espais més apassionants de l'exposició es presenta el dedicat a les successives aproximacions de Picasso a la figura del Greco.