Álex de la Iglesia presenta nou film

Álex de l'Església torna als nostres cinemes amb un nou treball, Las Brujas de Zugarramurdi. Amb el seu tó i humor negre i blanc, ha fet un bon treball que està agafant volada i ressó. El que abans es veia com treballas esborrajats ara comencen a ser obres on cada vegada s´interpreta més la feina i humor del director. Les seves ganes d´ensenyar-nos més la part més grollera i mediocre del ser humà, el porta a crear personatges amb una mancança gran d´afecte i valors, i on l´amor es veu com un objectiu difícil d´aconseguir. Les Bruixes de Zugarramurdi és la història d´un grup d'atracadors disfressats de manyagues. Donen un cop en un comerç de “Compro Or” a Madrid, del què només escapen dos atracadors. Després d'un tiroteig i persecució, fugen al costat d'un taxista i el seu passatger a França, un trajecte en el qual s'interposa una localitat, Zugarramurdi, famosa pel seu passat com a punt de la bruixeria i on una sèrie de personatges ens endinsaran dins el món basc, matriarcal, i també les referències al passat.

Exposició Art ficció al Caixaforum

Caixaforum acull fins el 22 de desembre l'exposició Art ficció queproposen els joves comissaris Jaime González Cela i Manuela Pedrón Nicolau, que relacionen art contemporani i ciència ficció, i que obre la primera edició de Comisart: noves mirades sobre la Col·lecció La Caixa, que és una convocatòria bianual de l'Obra Social La Caixa que vol donar oportunitat als joves comissaris. Els quatre seleccionats per Comisart han pogut dissenyar exposicions amb el fons de la col·lecció de La Caixa, i de moment exposaran al Caixaforum. Els guanyadors d'aquesta edició escollits per Oriol Fontdevila i Virginia Torrent, són Suset Sánchez, Sabel Gavaldon i Jaime González Cela i Manuela Pedrón Nicolau, parella que obrirà Comisart.

Art ficció relaciona ciència ficció i art modern, i guia al públic a través dels conceptes utopia, distopia, paradoxa, gènesi, cataclisme i virus. L'exposició inclou obres de Jorge Barbi, Rogelio López Conca, Aernout Mik, Thomas Schütte, Andreas Slominski, Hiroshi Sugimoto, Juan Ugalde i Davant Timmermans.

Impulsant la cultura a Osca

El comerç, l´hostaleria i els mitjans de la ciutat d´Osca col·laboren per tirar endavant la Fira Internacional de Teatre d'Osca, oferint descomptes en entrades i menús més barats per als visitants. El director de la fira, Jesús Arbués, ha explicat que serà un esdeveniment cultural, econòmic i de marca de ciutat. Els joves gaudiran de descomptes del 50% i els menors de vint anys les podran adquirir a 1 euro en les vendes d'últim minut. La regidora de Cultura de l'Ajuntament, Teresa Moreno, ha recordat la implicació del consistori perquè els joves gaudeixin de la fira i ha explicat que l'any passat es va desenvolupar una aplicació per a dispositius mòbils en la qual es pot consultar la programació. També s'ha implicat la restauració participant 8 establiments que prepararan menús d´entre 12 i 14 euros perquè el públic dels teatres estigui atès.

Mor el gran poeta Alvaro Mutis

L´escriptor colombià Álvaro Mutis ha mort a Mèxic als 90 anys. Mutis es considerava un servidor de la poesia. Mutis ha tingut una extensa obra al gènere de la poesia, però va estar molt present també a la novel.la. El protagonista de les seves obres és Maqroll el Gaviero, que ja va aparèixer als seus primers poemes. Alvaro Mutis ha conquerit els més prestigiosos guardons de les lletres com el Premi Cervantes, el Príncep d'Astúries, el Reina Sofia de Poesia, el Nacional de les Lletres, o el de Poesia a Colòmbia, entre molts altres. Era una enamorat de la poesia ja que per ell "la poesia té la capacitat de revelar la veritat més íntima de l'home sobre si mateix i sobre el seu món". Entre les seves obres poètiques destaquen La Balança, Els elements del desastre, Els treballs perduts, Ressenya dels hospitals d'Ultramar, Summa de Maqroll el Gaviero, Caravansary; Els emissaris, Crònica i lloança del regne, o Un homenatge i set nocturns. Va ser un escriptor compromès i va criticar durament el seu temps.

Nova programació al Mercat de les Flors

S´ha presentat la nova temporada del Mercat de les Flors pel director del centre, Francesc Casadesús. Malgrat la greu crisi d´inversions i retallades, s´ha dissenyat una oferta atractiva. N´hi haurà tres semtanes de circ, un festival per als petits d´entre 0 i 5 anys, la companyia Rosas amb Anne Teresa de Keermaeker, el bailaor Israel Galván amb la seva obra Lo real o la nova coreografia de la Companyia Nacional de Dansa, l´art de Yoshito Ohno o el hip-hop de Kulbik Dance; també la presència d´Àngels Margarit, Mal Pelo, Iratxe Ansa, Jose San Martín i Sandra Martín, la part innovadora amb la Secció Irregular, el festival de joves creadors Salmono el Festival Ciutat Flamenco. 

Nova editorial de literatura

La Fundació Verdaguer, va anunciar la creació d´una nova editorial que garanteixi la lectura i publicació de l´obra del gran autor català. L´editorial es dirà Verdaguer Edicions i tindrà com a gran tasca l´edició fisica dels volums de l´obra complerta. Enguany publicarà La Pomerola. Primavera, un poema de maduresa.

Benítez Ariza guanya el Premi Unicaja de Poesia

José Manuel Benítez Ariza, escriptor gadità, ha estat premiat amb el premi Unicaja de Poesia a la 28ª edició. L'obra que ha estat premiada és Panorama i Perfil, on l'escriptor s'apropa al costat de la realitat des d'imatges sorprenents. Ariza , poeta i traductor, ha explicat que va escriure Panorama i perfil en un petit interval de temps, després de dos o tres anys sense escriure. l´escriptor, realitza amb aquesta obra un homenatge a les avantguardes històriques, ja que introdueix canvis a la seva manera d´esciure. entre ells, que s'ha apartat del to narratiu de la seva poesia. En aquesta edició han concorregut més de 150 obres procedents d´arreu com Equador, Estats Units, Bèlgica, República Txeca, Veneçuela, Costa Rica o Uruguai.

Trobada una obra de Vincent van Gogh

"Posta de sol a Montmajour" és el títol d´una nova tela pintada el 1888 per Vincent van Gogh i presentada pel museu Van Gogh d´Ámsterdam. Executada durant l'estada de l'artista a la ciutat francesa d´Arlés, la pintura pertany a la mateixa època dels girasols, La casa groga i L'habitació de l'artista, tres peces clau a la trajectòria de van Gogh. El seu rastre es va perdre després de la seva venda, en 1901, al marxant gal Maurice Fabre. El 1970, el col·leccionista noruec Christian Mustad el va arraconar a casa seva convençut que no tenia valor. El 1991 va arribar al museu però els experts no van confirmar l'autoria i es va pensar que era un fals van gogh. La millora de les tècniques d'anàlisi pictòrica ha permès l'atribució d'una tela sense signatura. Posta de sol a Montmajour és una obra gran, de 93,3 x 73,3 centímetres.

Sacro Gra, guanya el Festival de Cinema de Venècia

El 70 Festival de Cinema de Venècia ha tancat amb certa polèmica després del lliurament del Lleó d'Or a la Millor Pel·lícula al documental italià Sacro Gra, de Gianfranco Rosi. El documental narra les diverses històries que envolten la perifèria de Roma. El film de Rosi és un treball interessant amb un gran treball a la càmera, que s´atura en els habitants de la perifèria de la capital italiana per retratar amb detall les seves emocions i ànims: la vida de dues prostitutes, un comte estrany, un pare i una filla o un infermer, serveixen de fil narratiu de les seves vides i de la realitat de la ciutat. Malgrat el treball presentat molts entesos han entés exagerada l´elecció del documental per rebre el màxim guardó.

Subhasta d´una obra de John Constable

Una pintura de la grandària d'una postal que estava guardada en un armari durant anys ha resultat ser un original del pintor britànic John Constable, ha estat subhastada per 250.000 lliures. El petit quadre, que representa un paisatge típic del segle XIX, va ser comprat per 35 euros a Canterbury fa 10 anys. Segons l´expert en antiguetats i falsificacions, Curtis Dowling i el seu equip ha passat uns mesos estudiant la pintura. Nascut a l'est d'Anglaterra, Constable és famós pels seus paisatges de la vall de Dedham, coneguda com Constable Country; la seva obra més famosa "El carro de fenc" pintada el 1821 ha estat reproduïda en milions d'impressions.

Presentat el film de Terry Gilliam, The Zero Theorem

Terry Gilliam ha presentat a la Mostra de Venècia The Zero Theorem, un film amb el qual torna a un futur terrible per explicar una història d'aïllament i incomunicació. És una reflexió sobre qui som i cap a on anem, El protagonista de la cinta és Christoph Waltz, distant i en què el director intenta fer-se preguntes i obtenir respostes. The Zero Theorem té relació amb el seu treball més famòs, Brazil. Per Gilliam és una història de com el futur arriba més ràpidament del que esperem i de com cada vegada estem més relacionats a través de connexions virtuals. El protagonista, un treballador d'un món que funciona per regles desconegudes espera una trucada de telèfon mentre intenta resoldre un complex problema matemàtic que li ha de permetre arribar al teorema zero, pressionat per un líder del que poc se sap. Personatges estranys es creuen en el camí, i en realitat la seva vida és solitària i amb una absència total de relació amb la resta, una història que recorda molt el Gran germà". S´aïlla del món, compleix amb el seu treball com a molta gent sense fer-se preguntes sobre el que fa. "La vida es va consumint mentre romanem asseguts davant l'ordinador i com més connectats estem a aquest món més ho entenem", va ressaltar Gilliam, què va destacar que a través de les xarxes socials hi ha un major accés a la informació però al mateix temps fomenta l'aïllament.