Art sacre medieval a Vic

El Museu Episcopal de Vic ha preparat l´exposició FAcies fidei -rostres de la fe- que es podrà veure fins el 27d´octubre. Es mostren peces cedides per museus diocesans que conjuntament amb les del propi Museu de Vic (una joia, creieu-me), expliquen el context de les obres. La mostra, que és una repassada per l´art medieval català, proposa set conceptes religiosos: la creació, encarnació, eucaristia, creu, santedat, paraula i vida, i serveix per veure com les persones de l´època medieval, interpretaven aquestes peces. Un bon moment per recrear-se del món medieval.

Exposició de Miguel Condé

A la galeria Ignacio de Lassaletta, exposa Miguel Condé, americà de naixement de pare mexicà. Es va establir a Nueva York i després sobre el 1970 a Sitges. Gran dibuixant, la seva obra té un color misteriós. Exposa 30 obres que van des de 1997 a l´actualitat, essent en la majoria, aquarel.les. També es pot trobar un quintet d´olis i un conjunt de tintes xineses. La mostra es pot gaudir fins a mitjans de juny.

Mostra d´Helga d´Alvear al Cibeles

"Una de les millors exposicions d'art actual que pugui contemplar-se en aquests moments

a Europa", va ser com el director de Centro Cibeles va presentar l´exposició "'L'art del present: la Col·lecció Helga d'Alvear", que es va inaugurar al costat de la Cibeles amb treballs de 76 artistes representatius de l'avantguarda de l'art actual als camps de la fotografia, pintura, vídeo, instal·lacions, escultura i dibuix. El Palau de Correus ha ampliat l´espai per presentar aquesta  selecció en la qual preval la fotografia i el vídeo en un desplegament molt suggeridor. La mostra acull 103 peces de la col·lecció que Helga d'Alvear ha reunit al llarg de 40 anys, composta íntegrament per més de mil obres, a través de les quals es pot realitzar un recorregut per la història recent de l'art. Entre els artistes, destaquen Helena Almeida, Francis Alys, Matt Collishaw, Olafur Eliasson, Günther Förg, Christian Marclay, i Ai Weiwei, Alicia Framis, Jorge Galindo, Prudencio Irazabal, Cristina Lucas, Juan Uslé o Eulalia Valldosera.
L'aventura de l'art conceptual és territori desconegut per a la immensa majoria dels amants de les arts plàstiques i dels visitants de museus i exposicions. Exceptuant les galeries d'art i algunes incursions del Reina Sofia és una jungla verge al ric panorama artístic de Madrid.

Annie Leibovitz, Premi Príncep d´Astúries

La fotògrafa Annie Leibovitz s'ha mostrat agraïda per la concessió del Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2013: "El Premi Príncep d'Astúries ha estat concedit en el passat a persones el treball de les quals és molt important per a mi. Em sento feliç i honrada d'estar en la seva companyia", ha declarat en conéixer el guardó. Robert Pledge, fundador de Contact Press Images, representant i amic d´Annie Leibovitz des de fa molt, parla content del premi concedit a un dels ulls més i objectius més prestigiosos del món en el camp de la fotografia. El seu treball és diferent, excepcional, sensible i no deixa indiferent. Artista de la càmera i l´objectiu, és també una gran retratista, essent molt famosos els retrats d´artistes, actors, músics i personatges públics amb fotografies molt treballades.

Open Studio

Des d´avui i fins el diumenge 26 té lloc la segona edició de l´Open Studio; al llarg de cinc dies podran visitar-se 34 estudis d'artistes, com Daniel Canogar, José Manuel Ballester, Juan Ugalde o altres artistes joves i emergents. L'Open Studio es completa amb activitats gratuïtes en estudis, museus i entitats col·laboradores, amb rutes específiques, tallers o visites guiades per a professionals. També n´hi haurà la col·laboració de diverses institucions estrangeres com el Goethe Institut i Institut Français, entre d´altres.
A la passada edició, els Open Storages -visites als arxius, magatzems i tallers de restauració- es van convertir en un dels grans atractius per al públic. En aquesta ocasió dues noves seus se sumen a la iniciativa, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Centre d'Art d´Alcobendas. A ells se sumen institucions com el Museu Regna Sofia, el Centre d'Art Dos de Maig de Móstoles, i el Museu ABC que proposa visites guiades que permeten visitar els fons dels seus magatzems i veure gran part de la il·lustració espanyola.

Exposició d´art sacre a Arévalo

Un itinerari por la història de lárt sacre dels segles VII al XX, és el que proposa "Credo", la 18ª exposició de "Las Edades del Hombre", que s´inaugura a Arévalo (Ávila). Són 92 peces d´una selecta selecció amb referents com El Greco, Murillo, Goya o Gregorio Fernández i que deixen testimoni de la presència de l´art religiòs a l´estat espanyol i a Amèrica amb el Credo com a eix vertebrador de la mostra. La fe es converteix així en element expositiu a través d'un recorregut per les peces que integren la mostra. Aquest viatge per les representacions del Cristianisme -l'any en què les exposicions de les Edats de l'Home compleixen 25 anys de vida ininterrompuda-, on l´art modern i contemporani, amb noms com Mariano Benlliure, Pablo Serrno, Venancio Blanco, Eduardo Chicharro i Antonio López, ocupen un lloc destacat dins el mostrari de pintures, escultures, còdecs, documents i altres objectes.

Sempre Marilyn

Exposició de la gran Marilyn Monroe a Mondo Galeria de Madrid. La mostra, fins al 15 de juliol, és una retrospectiva de l´Amèrica dels 60 des de la càmera de Larry Schiller. Aquest fotògraf va tenir l´oportunitat de fer fotos de l´actriu al film que mai va poder acabar, Something´s got to give,l´any 1962. El conjunt de fotografies és en blanc i negre llevat de dues que són en color. Es poden adquirir reproduccions que van des dels 1700 als 6000 euros. Larry Schiller va ser fotoperiodista de Life, Playboy i Paris Match.

Nou llibre de Dan Brown

Un monument del passat, una trama conspiratoria i pistes ocultes que el catedràtic de Simbologia Richard Langdon va resolent són els ítems de la nova novel.la de Dan Brown. Després d´Àngels i dimonis, El codi Da Vinci i El símbol perdut, aquesta nova obra es diu Infern. El contingut del llibre s'ha mantingut en secret, excepte la promoció del primer capítol, les ressenyes d'un grapat de mitjans i alguns reportatges. Segons l´escriptor l´obra és un retorn al cor d'Europa, i a les obres de Dante Alighieri i la seva influència al món modern. Com diu Brown, els únics elements ficticis de la novel.la són els personatges: totes les obres d'art, història, localitzacions, documents i ciència són reals. El protagonista haurà de navegar en un nou paisatge de codis, símbols i ciència a través d'uns pocs passadissos secrets.

Umore Azoka es posa en marxa

La fira d'arts escèniques més important de Bizkaia, la Umore Azoka, va començar el dijous a Leipa. Els veïns poden assistir a les representacions més avantguardistes del panorama europeu de forma gratuïta, amb estrenes i obres no exhibides als circuits. Els carrers s'omplen d'actors, comediants, humoristes, pallassos i malabaristes, músics i ballarins. La fira atreu cada any a més de 40.000 persones. s'apropen 53 companyies que oferiran 54 espectacles en places i carrers. El passeig per l'avantguarda artística d'Euskadi, Espanya i Europa arrencarà i s'oferiran diferents representacions als escenaris de la plaça Jose Ramón Aketxe, la plaça Errekalde, el Molino d´Elexalde, l'Ajuntament, el carrer Estartetxe, el bulevard de l'Avançada, l'Auditori d´Aldapa, el bulevard d´Udondo i el Skate Park.
El Koletivo Mostrenko representarà Entre cucs. Karakasa Circus representarà Home sweet home a la plaça Errekalde. Es tracta d'una companyia internacional amb membres d'Itàlia, Polònia, Rússia i Romania, que estrenen a Espanya aquest espectacle dirigit per Marcello Chirenza i Aessandro Serena. L'equip de malabaristes, equilibristes, saltadors i clowns oferirà una festa de circ. Al ritme de la música, aquests homes i dones reconstruiran un abocador en una veritable llar reciclant, en directe, ferralla que convertiran en objectes molt útils.

A Bilbao, òpera

L'Arriaga de Bilbao estrena avui dijous Il món della lluna del compositor austríac Joseph Haydn, l'única producció d'òpera de l'actual temporada de l'Arriaga. Com en els vells temps, Sagi tornarà a reunir-se amb el director musical Jesús López Cobos en aquesta coproducció amb l'Òpera de Montecarlo, on es representarà l'any que ve. Però si l'espectador espera trobar-se amb una producció clàssica, està equivocat. La direcció escènica ha estat a càrrec d'Emilio Sagi, qui ha creat un drama, amb molt humor, ambientat en l'època actual, en la qual els tenors, sopranos i mezzos canten i ballen, com si es tractés d'una revista o un cabaré. Sagi, ha situat la lluna de Haydn al món de l'espectacle i el cabaré; el món de la fantasia i de la il·lusió sobre un escenari.

Premis Max

El dilluns es van lliurar a Madrid els Premis Max, un dels guardons més preuats de les arts escèniques. La cerimònia va ser un clam a favor de l´art i el teatre, conduït per l´actor Alex O´Dogherty. A la gala Mario Gas va ser el gran triomfador amb sis premis i ha reclamat que com a expressió de la cultura, el teatre segueixi essent vehicle de comunicació per dir al poder, aquelles coses que no estan bé. Es va lliurar el Premi Max d´Honor a Ana Diosdado que va manifestar que "un poble que no estima el seu teatre està moribund o ja ha mort". Les obres guanyadores de la nit van ser Follies, Tacita a tacita i De ratolins i homes.

Àvila ha acollit el Titirimundi

Àvila ha estat una de les seus del Festival Internacional de teatre de carrer Titirimundi, que aquest any compleix la 27ª edició. Durant tres caps de setmana el Passeig del Rastre s'ha omplert de titelles. Encara que Segòvia és la seu central de Titirimundi, Àvila acull per segon any, diverses activitats de teatre de titelles i apropar al major nombre de gent al teatre de carrer. El 4 de maig es va gaudir de la companyia El Retablillo amb la seva representació Els tancaments. També es van representar El espantapájaros fantasma, Sogolón amb el seu espectacle “El caçador del lleó” i Vita Marcika que porta Blancanieves. Els carrers de Segòvia s'omplen de teatre de nou països diferents, i 31 companyies, que la converteixen en un referent cultural del teatre de carrer. S´acaba demà amb més de 300 representacions diferents que incorpora companyies de nou països: Espanya, Bèlgica, França, Argentina, Dinamarca, Mali, Regne Unit, Alemanya i la República Txeca.

Michael Haneke, Príncep d´Astúries de les Arts

El director de cinema Michael Haneke ha estat guardonat amb el Príncep d'Astúries de les Arts 2013. Haneke, director, guionista i professor de cinema va començar la seva carrera com a realitzador independent en 1970. Ha fet cinema, teatre i televisió i ha obtingut nombrosos premis per unes obres molt expressiva i provocadora que solen generar controvèrsia.  Haneke, expert a commoure a l'espectador, ha estat guanyador de la Palma d'Or de Cannes en dues ocasions, l´última per Amour, film que a més va ser guanyadora de l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera i el César de l'Acadèmia de Cinema de França.

Teatre al Villarroel

El Villarroel programa l'obra que va rebre el premi Ciutat de Barcelona. Pere Arquillué és l'únic actor a El primer amor, un monòleg de Samuel Beckett. L'obra es torna a programar després que va tenir una gran rebuda del públic el Grec 2010. Una creació d´Àlex Ollé i Miquel Górriz sobre una idea original de Moisés Maicas i Pere Arquillué, que també és qui protagonitza l'obra. Beckett ens col·loca davant una història d´humor tràgic.  Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, ques´estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l´amor, és només per poder-se´l treure aviat del cap. Fins el 9 de juny al Villarroel.

Passolini a Barcelona

La Filmoteca de Catalunya oferirà del 16 de maig al 31 de juliol una retrospectiva de l'obra

filmada per Pier Paolo Pasolini, cicle que coincideix amb l'exposició La Roma de Pasolini al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La sessió inaugural tindrà lloc el 16 de maig amb la projecció de Va salar o els 120 dies de Sodoma (1975), film amb el qual el cineasta va tancar la seva trajectòria com a cineasta. Es tracta d'una còpia íntegra i restaurada cedida per la Cineteca Nazionale italiana. La retrospectiva inclou Accattone (1961).

Trobat un tresor fotogràfic de Vivian Maier

En una subhasta es van descobrir més de 100.000 negatius realitzats per Vivian Maier, una institutriu que va treballar a Nova York i a Chicago. Aficionada a la fotografia aquesta dona va des dels anys 50 un arsenal de fotografies, primer blanc i negre i després en color.   120 d´aquestes fotografies s'exposen a la sala de Sant Benito a Valladolid, com a primer pas d´una exposició que es podrà veure a altres països d´Europa. Fotografia de carrer, captura imatges de l'autobús, dels bancs, de gent anònima, de les tendes i sobretot, joc de reflexos i miralls. Vivian Maier va néixer a Nova York en 1923. Va arribar a viure al carrer, com alguns dels seus retratats, fins que els fills d'una de les famílies per les quals va treballar li van procurar un final millor. John Maloof, que investigava la vida de Chicago, va comprar les caixes dels negatius sense saber què hi havia dins. Va començar a vendre algunes fotografies fins que un galerista es va interessar.

Mor Ray Harryhausen, geni dels efectes especials

Dia de dol al setè art amb la mort de Ray Harryhausen, un dels més grans i reconeguts professionals dels efectes visuals. Ray Harryhausen va descobrir el cinema i aficionat als films de ciència ficció com El món perdut o King Kong, es va posar a fer models d´animació per filmar-los amb una càmera Kodak. En 1940 va realitzar els seus primers models per a les produccions animades amb la sèrie dels Puppetoons. Després de la guerra va realitzar les seves primeres obres independents, els Contes de la Mamà Oca (1946), i va iniciar la seva col·laboració professional amb Willis O'Brien en llargmetratges, amb El gran goril·la. Després d'altres col·laboracions, Harryhausen va emprendre la seva carrera amb El monstre de temps remots, amb la tècnica d'animació de models que patentaria com Dynamation i encentaria les obres mestres Simbad i la princesa, Els viatges de Gulliver (1960), L'illa misteriosa (1961) i Jàson i els argonautas (1963).

Shakespeare al Raval

Torna el Festival a un nou escenari, el Raval, de la Biblioteca de Catalunya al Teatre Romea, passant per la Filmoteca. Del 6 al 12 de juny, el Festival Shakespeare torna en la seva 10ª edició amb 20 d'activitats, destacant el teatre amb vuit obres. La primera serà Diagnòstic Hamlet, un espectacle de titelles de la companyia Pelmànec. També amb el príncep danès com a protagonista, l´Associació Artística Indi Gest presenta «La caiguda d´Hamlet. Un dels plats forts, pel seu caràcter popular i gratuït, serà Treballs d'amor perdut, de la companyia Pàrquing Shakespeare, que realitzaran al pati de la Biblioteca. El 8 de juny, Quim Lecina estrenarà Big Will Shakespeare!!, un muntatge musical en què es repassarà l'obra de Shakesperare amb un actor, un saxofon, un piano, un violoncel i una mezzosoprano. Un dia després, Oriol Broggi dirigirà Romeu i Julieta per al públic familiar. El coreògraf Moreno Bernardi farà H Works, dansa i polifonia de veus per buscar les claus contemporànies de l'obra. També l'actor Lluís Soler llegirà els sonets de Shakespeare.

L´OBC celebra el 70 aniversari

L´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), commemorarà el proper any el 70 aniversari de la seva fundació. El centenari de Britten i la influència de Shakespeare en la música seran els eixos de la programació 2013-14 de l'Orquestra. El director titular de l'OBC, Pablo González, ha destacat la 'Vuitena simfonia' de Mahler, la 'Simfonia alpina' de Strauss, 'Els Planetes' de Holst, els rèquiems de Mozart i Brahms i la 'Simfonia fantàstica' de Berlioz. El segon eix de la programació recordarà el centenari de Benjamin Britten, que inclourà la interpretació de peces com ara la 'Serenata per a tenor, trompa i corda'. Un tercer eix evocarà la influència de Shakespeare en la música a través d'obres com el 'Somni d'una nit d'estiu' de Mendelssohn, 'Romeu i Julieta' de Txaikovski i 'West side story' de Bernstein. De fet, en el concert inaugural de la temporada, el 4 d'octubre a L'Auditori, ​​l'OBC interpretarà amb la violoncel·lista Natalia Gutman l'obertura de 'Romeu i Julieta' de Txaikovski i el 'Concert per a violoncel número 1' de Xostakóvitx.

El Tren de Cervantes

Del 27 d'abril al 15 de juny l'Ajuntament d'Alcalá d'Henares i Renfe posen en circulació el Tren de Cervantes, que cada dissabte parteix de l'Estació d'Atocha a les 11:05 hores amb destinació a Alcalá d'Henares, bressol de l'autor del Quixot i l'única Ciutat Patrimoni de la Humanitat de la Comunitat de Madrid. El viatge, inclou visita guiada i entrada als monuments. Els bitllets s'adquireixen en Rodalies Renfe. Es tracta d'un tren turístic amb gran interès cultural, ja que el bitllet inclou, a més de degustació de productes típics al llarg del trajecte, un recorregut guiat per enclavaments com l'Antiga Hospedería d'Estudiants, el Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid, el Museu Casa Natal de Cervantes, el Centre d'Interpretació Els Universos de Cervantes i el Corral de Comèdies o la Universitat, a més de carrer Major, Plaça de Sant Diego, Plaça de Cervantes, i Plaça de Palacio Arzobispal.

Museu Van Gogh

El director gerent del Museu Van Gogh d´Ámsterdam, Rik van Koesveld, ha presentat la mostra 'Van Gogh en el seu taller'. Gràcies a les prop de 200 obres, els conservadors han investigat en el lloc de treball de l'artista per descobrir com va aprendre el seu ofici, les tècniques de color i els materials que feia servir. D'aquesta manera se celebren els 40 anys de la creació del museu i la reobertura de la institució, després de set mesos de reformes.Durant vuit anys els especialistes del museu han investigat per resoldre com va aprendre a pintar Van Gogh i com era el seu treball en el taller. Aspectes que deixa anotats, d'altra banda, en les seves cartes. Les conclusions és que en els seus últims anys va treballar a preu fet i va produir 800 quadres i 1.000 dibuixos, que li agradava experimentar sobre la marxa, que li va costar dominar la perspectiva i que va ser un autodidacta al que no li va resultar fàcil aprendre a dibuixar. Es detecta a més la seva preocupació per l´estil. El museu mostra els quadres pintats en el revers que Van Gogh reutilitzava quan no tenia teles per seguir treballant. En ocasions arribava a pintar fins a quatre vegades sobre el mateix suport. Gràcies a les pantalles tàctils es rastregen les restes d'altres pintures ocultes.