Mor Moncho Alpuente

Dolor a la cultura: Moncho Alpuente ha mort. Home polifacètic tenia l'humor, la ironia i el sarcasme com a eines d'una ment prolixa i rica que s'atrevia amb tot. Va fer periodisme a tos els mitjans, ràdio, premsa i televisió, cantant, showman, etc. En homenatge a Frank Zappa va fundar el grup Las Madres del Cordero que després es va dir Desde Santurce A Bilbao Blues Band. Amb el grup teatral Tábano, van muntar una funció anomenada Castañuela 70. Amb el seu coneixement de les tendències musicals, Moncho va trobar lloc en programes alternatius de culte, com Popgrama. Al 1980 va publicar un LP, com Moncho Alpuente i los del Rio Kwai. Amb El Gran Wyoming, integraria un tàndem àcid en Qué noche la de aquel año! i coincidiria en altres espais televisius amb un altre membre, El Reverendo, que després treballarien a Sopa de ondes a Ràdio 5. També van col·laborar a The Moncho Alpuente Experience, publicant discos impactants. A Segòvia va fundar una publicació humorística, El Cochinillo Feroz. Sense pretendre-ho, es va transformar en el cronista oficiós de la capital, amb col·laboracions a El País i a La Ventana de Ràdio Madrid. Als últims 25 anys, va signar una desena de llibres, incloent el que cridava "ajustes de cuentas" amb Francisco Franco (Parlant francament), Déu (Versos sabàtics) i la història d'Espanya (Grandeses d'Espanya: la història més gran mai comptada amb menys escrúpols).

Mor l´actriu Rosa Novell

L´actriu Rosa Novell, figura important dins el teatre català va morir aquest divendres. Venia d´una llarga lluita contra el càncer, i fruit del càncer, havia perdut la visió, però el caràcter combatiu de l'actriu la feia estar a sobre dels escenaris, ara amb L'última trobada, de Sandor Marai. La carrera de l´actriu va començar el 1974 amb Les Troianes, d'Eurípides i després ha representat Jean Genet, Shakespeare, Strindberg, Brossa o Samuel Beckett. Va obtenir el Premi Nacional d’interpretació el 1988 i va triompfar amb les obres Restauració, d’Eduardo Mendoza, 'La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda i La nit de Molly Bloom, un monòleg a partir de l’'Ulisses' de Joyce. També va ser una gran rapsoda: i un dels muntatges va ser l’epistolari Toldrà-Clausells, que llegia al costat del seu germà, Queco Novell.
El 1997 va treballar la direcció amb obres de Guimerà i Brossa, i després autors universals com Molière, Racine, Beckett, Pinter. Al cinema va treballar a Rastres de Sàndal, de Maria Ripoll, i Stella cadente, de Lluís Miñarro. Abans havia treballat amb Ventura Pons, El perquè de tot plegat, Bigas Luna,Lola, Jaime Camino, El largo invierno o Jaime Chávarri, El año del diluvio. El seu rostre també es va fer popular per sèries de TV3 com Nissaga de poder, Crims, La Mari o El cor de la ciutat.

Emociona el film Silvered Water Syria Self Portrait.

Al film Silvered Water Syria Self Portrait, el director sirià Ossama Mohammed ha fet un documental tan incòmode com a commovedor. És una pel·lícula que comparteixen el cineasta exiliat que recopila, munta i ordena cronològicament les imatges que els seus compatriotes han registrat amb petites càmeres i telèfons mòbils i han pujat a YouTube, i la de la jove professora de primària i documentalista Wiam Simav Berdixan, que registra sobre el terreny d´Homs la barbàrie de la guerra i les afirmacions dels seus petits alumnes. Mohammed i la seva interlocutora es van conèixer per Internet, van treballar en la distància i no es van conèixer en persona fins a la première parisenca del film, amb la pel·lícula ja acabada. Com algun crític ja ha manifestat estem davant alguna cosa que és molt més que una pel·lícula. Aquesta està elaborada amb les 1.001 imatges de d'altres ciutadans sirians anònims. No és fàcil de veure Silvered Water Syria Self Portrait i la seva desfilada d'imatges brutals, en les quals s'acumulen cadàvers de nens, brutals tortures i cossos destrossats.

Sam Smith, triomfador als Grammy 2015

La festa dels Grammy va començar amb AC/DC, que va obrir amb el tema Rock or Rust, i va consagrar al britànic Sam Smith com a millor artista novell de l'any. Sam Smith va acabar portant-se quatre Grammys: millor Àlbum per Stay With Em, millor Cançó de l'Any per Stay With Em, millor Àlbum Pop Vocal per In the Lonely Hour i l'esmentat a millor Artista Novell. "Abans de gravar aquest disc vaig fer de tot perquè la meva música s'escoltés" , va comentar el triomfador de la nit. A més, Beyoncé va fer història convertint-se en la segona dona més premiada dels Grammy, després d´Alison Krauss, guanyant tres premis (millor So, millor R&B i millor Interpretació pel seu disc Drunk in Love).

Exposició de fotografia al Reina Sofia

Fa un temps, el Reina Sofia va dedicar una exposició al tema del Moviment de la Fotografia Obrera entre 1926 i 1939. Ara i com a continuació d´aquella exposició, el museu obre demà "Encara no. Sobre la reinvenció del documental i la crítica de la modernitat", una nova exposició sobre els debats que, entre 1970 i 1980, van tenir al gènere del documental com a crítica de l'art modern i institucions. Amb més de 800 peces entre fotografies, revistes i pel·lícules, l'espectador es troba amb una nova versió de la història dels moviments socials i revolucionaris comptada.
Jorge Ribalta, Barcelona, 1963, fotògraf i historiador de la Fotografia i comissari de l'exposició, explica que la història que aquí s'explica és la dels perdedors a través de la fotografia, que ha estat la criada respecte a altres formes d'expressió: "Aquí vam mostrar l'evolució de l'imaginari de la classe treballadora i s'expliquen les lluites socials que sempre s'han narrat de manera incompleta". João Fernandes, sotsdirector del Reina Sofia afegeix que la fotografia, és un vincle crític amb una realitat que solament hem pogut contemplar sota el prisma del neoliberalisme. La mostra té com a punt de partida el descobriment de l´experiència de la fotografia obrera de les dècades dels 20 i dels 30 en el context social posterior al maig del 68.

Fernando Marías guanya el Biblioteca Breu

L'escriptor Fernando Marías ha guanyat el Premi Biblioteca Breu amb l'obra autobiogràfica "L'illa del pare". El jurat ha estat José Manuel Caballero Bonald, Pere Gimferrer, Manuel Longares, Elena Ramírez i Rosa Regàs, pels quals l´obra ha cercat la memòria del pare per la recerca de la seva pròpia identitat. Per l´autor, "l´última expressió del meu pare abans de morir em va resoldre a escriure, i durant la seva escriptura la seva energia va romandre amb mi. Viatgem junts pel sentiment i la memòria. Vaig ser feliç escrivint de la mort, i va sortir un llibre de vida". El llibre serà publicat per l´editorial Seix Barral.

Ahir va celebrar-se la gala dels Goya 2015, la festa del cinema espanyol. Com a les últimes ocasions, la crítica a la política actual en relació a la cultura i al cinema, amb l´IVA com a punt important, va ser el leimotiv fonamental de les comunicacions rebudes pel ministre de cultura Wert, present a la cerimònia. Aquesta va ser molt ben conduïda per en Dani Rovira, humnorista i monologuista malagueny, que va comandar la gala molt bé, amb els seus esquetjs, acudits i ironies. Malgrat tot la gala requereix alguna altra forma de ser, ja que es constata llarga i amb una repetició permanent en els discursos que la fa un tant tediosa. Només els elements curiosos típics del ser humà (veure els vestits de llarg, el món rosa, els tratjes dels nois, les mirades dels protagonistes i saber qui es porta els premis) mantenen una gala que demana renovació. Va triomfar "La isla mínima" amb una bona quantitat de premis, però les altres pel,lícules han portat molta qualitat al resum final de l´any del cinema 2014. Va ser premiat amb un Goya honorífic Antonio Banderas per la seva carrera.